El procediment de mediació, que a Andorra encara no està regulat, té entre d’altres avantatges que pot permetre un estalvi de fins el 60% respecte al que suposaria un procediment judicial. Tal com explica el mediador de l’empresa Andorra Mediació, Ramon Tena, aquesta via serveix perquè les dues parts implicades en un conflicte puguin arribar a un acord voluntari amb l’ajuda de l’expert. A la Unió Europea, segons indica, un estudi del 2009 finançat per la Comissió Europea, calcula que un judici per una quantitat de 200.000 euros té un cost mitjà de 25.000 euros, mentre que si es resol per la via de la mediació és d’uns 9.500 euros. Això es podria donar a Andorra si es comença a estendre més aquest mecanisme, que de moment no és gaire freqüent.

El president d’Andorra Mediació, Ramon Tena, ha explicat que en l’any que fa que va obrir l’empresa ha començat a atendre alguns casos de mediació al país, però que aquesta tàctica encara no està molt instaurada al Principat. En part, Tena considera que si no se’n fa gaire ús és per desconeixement i perquè és una via que de moment no està legislada. Opina que ‘Andorra s’ha tornat molt legalista’ i que, per tant, falta que hi hagi una regulació sobre la mediació perquè els ciutadans en facin ús.

La mediació és una via que aporta rapidesa i també estalvi econòmic en la resolució de conflictes entre dues parts, sense la necessitat de judicialitzar l’assumpte. Tal com explica Tena, el seu paper consisteix en aconseguir que les dues parts implicades arribin a un acord que els satisfaci. El mediador, però, no és un advocat ni un psicòleg, i per tant segons Tena ha de treballar en col·laboració amb aquests altres professionals, ja que per exemple ‘qui ha de donar els consells jurídics als clients és l’advocat encara que se segueixi un procés de mediació’.

De fet, el paper del mediador, segons Tena, és gairebé de ‘comunicador’, ja que apunta que en molts casos la seva feina és aconseguir que les parts s’escoltin l’una a l’altra, i sovint fer arribar els missatges i afavorir el diàleg. Així, s’estableix un clima de negociació més favorable i se sol aconseguir que els implicats arribin a una entesa. L’acord, però, no s’ha de complir per llei, sinó que han de ser les parts les que decideixin respectar-lo, a no ser que s’opti per portar la decisió al notari.

Els principals avantatges de la mediació, segons informa l’expert, són l’estalvi econòmic i de temps que se sol aconseguir. Segons se n’extreu d’un informe elaborat per l’empresa ADR Center i finançat per la Comissió Europea, a la Unió Europea un conflicte d’uns 200.000 euros té una mitjana de resolució de 697 dies amb una despesa d’uns 25.000 euros. En canvi, si aquest mateix conflicte es resol mitjançant la mediació, la mitjana de temps es redueix al voltant d’un 80% arribant als 87 dies. Pel que fa a la qüestió econòmica, l’estalvi pot ser aproximadament del 62%, ja que es calcula que tindria un cost mitjà de 9.500 euros.

A més, l’estalvi que s’aconsegueix per als usuaris també repercuteix en les arques públiques. A Andorra, de moment, són pocs casos els que es resolen per aquesta via, i per tant no es pot calcular el que s’estalvia la Justícia, però a Catalunya, segons Tena, si el 10% dels casos es vehiculessin per la mediació, la Generalitat de Catalunya estalviaria uns 3 milions d’euros.

Des d’Andorra Mediació, a més, s’explica que entre el 80 i el 90% dels casos arriben a un acord. En un principi, aquesta tècnica s’utilitza sobretot per a casos de família, com poden ser divorcis, o per a casos laborals. A més, però, Tena considera que a Andorra seria molt útil la mediació per als conflictes dins les empreses familiars. Opina que sovint hi ha casos on es barreja la família i la feina que arriben als tribunals, i que això s’hauria de poder resoldre mitjançant el diàleg i la comunicació que afavoreix aquest mecanisme.

Tot i els avantatges que remarca Tena, en aquest any només ha atès uns cinc o sis casos mitjançant la mediació. Segons l’expert això es deu al desconeixement d’aquesta via i també a la manca de legislació. Per això considera que el fet que ja s’estigui treballant en una possible proposició de llei de l’arbitratge és un bon senyal que pot obrir la porta també a una futura llei de la mediació.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada