sac Les XIX jornades de la SAC sobre dret andorrà s’han centrat en la necessitat de codificar el dret privat o de seguir-se regint pels usos i costums i la jurisprudència que van creant les diferents sentències. La majoria de ponents han coincidit en la primera opció, per qüestions com la seguretat jurídica, la predictibilitat del dret o la possibilitat de ‘fer país’ a través d’aquesta eina, com ha apuntat l’advocat i exdegà del Col·legi d’advocats d’Andorra, Miquel Àngel Canturri.

En canvi, l’advocat i també exdegà del Col·legi, Manel Pujadas, ha considerat que el principal és la seguretat jurídica i per aconseguir-la hi ha molts camins, no només la codificació. De fet, segons Pujadas, fer un codi similar a altres països podria comportar una pèrdua d’identitat i si es fa per etapes com han fet altres estats pot perdre el sentit d’unitat que teòricament volen donar-li els seus defensors.

En la seva opinió és ‘més operatiu’ fer propostes concretes que milloren la seguretat jurídica com la implantació dels recursos de cassació.

Diversos advocats i experts en dret han debatut aquest dissabte sobre la necessitat d’unificar el dret privat en un codi civil o la possibilitat de mantenir els usos i costums amb altres fonts de dret. Des de l’excap de Govern, Marc Forné, fins al degà del Col·legi d’advocats d’Andorra, Francesc Badia; passant pels advocats i exdegans del Col·legi, Salvador Capdevila i Miquel Àngel Canturri, s’han decantat per la primera opció amb diverses consideracions.

Forné ha considerat que actualment el dret privat pateix cert ‘desgavell’ i ha apuntat que potser s’han fet massa lleis i reglaments que afecten els ciutadans i que el Consell no controla, per la qual cosa es troba a faltar ‘una refosa’. L’excap de Govern s’ha manifestat a favor d’un codi civil andorrà que no sigui una ‘mala copia’ de l’espanyol ni el francès per conservar la identitat del país i que simplifiqui els tràmits ‘que els ciutadans han de patir i que els administradors han d’aplicar’. Sobretot aquest últim aspecte, ha dit Forné, és ‘essencial per dignitat’. Per últim, ha instat a aprofitar la creació d’aquest codi civil per incloure-hi la figura del tribunal de cassació que ha de ser ‘superior a tot’ a nivell civil.

L’advocat i exdegà del Col·legi d’Advocats, Miquel Àngel Canturri, ha apel·lat a la predictibilitat del dret com a element per fer un codi civil, que permeti als ciutadans saber abans de realitzar o no una acció quin és el dret i les conseqüències del mateix. Segons Canturri, les fonts del dret no contribueixen a aquesta predictibilitat perquè sovint són poc conegudes. A més, ha instat a Andorra a ‘ser més modestos’ ja que si només dos estats a més dels de la Commonwealth no disposen de codi civil cal plantejar-se si al Principat ‘som tan específics’.

La qüestió, ha apuntat l’exdegà del Col·legi, és quan es veurà aquest codi civil i com serà. Entre els termes que ha de recollir ha assenyalat la unitat conceptual, sistemàtica i de política legislativa. Així mateix, ha manifestat que pot ser una eina d’identitat nacional i de construcció de país.

Per la seva part, el també advocat i exdegà del Col·legi, Salvador Capdevila, s’ha referit igualment a la predictibilitat del dret, així com a la representació social de la justícia i l’opinió dels ciutadans d’aquesta, a més de la seva lentitud. Per això ha demanat un codi, una llei que surti del Consell General perquè els ciutadans la coneguin i l’aprehenguin i que sigui ‘unitària’ i ‘harmònica’.

Per últim, l’actual degà, Francesc Badia, ha apuntat motius com la seguretat jurídica i la predictibilitat per a elaborar un codi civil però també la protecció dels drets estrangers i la protecció de la identitat, i el fet de formar part d’un àmbit ‘normalitzat’ com és el Tribunal d’Estrasburg. D’una banda, Badia ha manifestat que no disposar d’aquest codi provoca ‘desconfiança’ i un excés de càrrega per als tribunals. De l’altra, ha assenyalat que ‘és més fàcil que una llei s’adapti a la realitat que una societat s’adapti a un costum’. La seva aposta és partir del dret que ja existeix i completar-lo, adaptar-lo a la realitat social i modernitzar-lo, segons ha exposat en la seva ponència.

En canvi, l’advocat i també exdegà del Col·legi d’advocats, Manel Pujadas, ha considerat que el debat no ha d’anar tant entorn de la codificació o no del dret privat sinó de com millorar la seguretat jurídica. Per a Pujadas, hi ha diverses maneres d’acostar-se a aquest fi, entre les quals la codificació però aquesta no és la ‘solució de les solucions ni garantia de seguretat jurídica’. La proposta que ha transmès és la de trobar una ‘síntesi’ entre codificadors i compiladors. I és que ‘el dia següent de fer un codi amb vocació d’eternitat i de ser omnicomprensiu, ni dura ni és omnicomprensiu perquè ja s’estan fent lleis’, ha dit.

Pujadas ha reconegut que cal clarificar i ordenar el dret privat però ha indicat que es pot fer compilant i no codificant. A més, ha considerat que si es fa per etapes la buscada unitat no està assegurada ni tampoc l’harmonia. Per tot això, ha apostat per buscar ‘fórmules de seguretat jurídica’ com la compilació i, sobretot, el recurs de cassació.

Aquest, també demanat per Canturri, que ha apostat per introduir un tribunal de cassació aprofitant l’elaboració del codi civil; pot permetre debatre en seu ordinària ‘per què s’infringeix una llei en una sentència determinada’, ha explicat Pujadas. L’exdegà ha afegit que no suposaria cap cost addicional ja que els mateixos nou magistrats titulars de les tres sales del Tribunal Superior de Justícia es podrien constituir com a tribunal amb corts de cassació. La idea és tots els magistrats, excepte els que hagin jutjat el cas concret, puguin resoldre el recurs de cassació.

L’encarregat de tancar les jornades de dret andorrà de la SAC ha estat el ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, qui ha indicat que les normes processals han de resoldre les demandes en un temps ‘raonable’ i amb sentències ‘fonamentades’ i ha reconegut un ‘dèficit’ en disposar d’una reglamentació ‘fragmentada’ i ‘no adaptada’ a un nou marc Constitucional.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada