Un mitjà de comunicació que adoro i amb el qual convisc molt temps en viatges o en moments de concentració i en el treball en els que és una companya fidel i perfecta per a mi.

La ràdio ha format i forma part de la vida de molts éssers humans, de la seva educació, del seu entreteniment, del seu accés fàcil i barat a la cultura i molt especialment a la música, una vegada que la literatura o el teatre van perdre la seva força.

La ràdio (el seu llenguatge) imposa, com qualsevol altre mitjà de representació, les seves pròpies regles, representa una realitat amb sons, música i paraules. La ràdio és la banda sonora dels nostres dies. Com una pel·lícula que projecta una història, la ràdio es converteix en aquesta pantalla per la qual passa la “vida” que hi ha més enllà de nosaltres, incessantment, mentre l’escoltem.

La ràdio és màgica. Un sol sentit, l’oïda, i tota la resta és imaginació. La ràdio et parla i a partir d’aquí la teva imaginació arrenca un camí màgic intentant projectar històries de diversa intensitat.

Escoltar música ens deslliga emocions, imaginem estats probablement irreals, fruit de possibles desitjos que romanen en la nostra ment. Escoltar una tertúlia sobre algun tema curiós, com pot ser per exemple una destinació turística, ens desperta sensacions que ens transporten mentalment al lloc, el coneguem o no.

Escoltar un programa de misteri pot desembocar en certes pors i temors estiguin relacionats amb el que ens estan narrant o no. Escoltar un partit de futbol pot ser un altre dels exemples més clars, ja que la intensitat del partit sense estar-lo veient et fa viure ferventment l’instant.

Hi ha moments en què la ràdio és una gratíssima companyia i hi ha locutors i locutores capaços de enganxar-te totalment en l’escolta dels seus programes. La seva veu és el seu sant i senya, marcant l’estil en la manera de fer.

Una altra de les coses que més m’agrada de la ràdio és la seva capacitat per sorprendre pel seu efecte immediat. Gràcies a la ràdio, per ser, per estar i per fer que voli la meva imaginació

Algun dels objectius seria contribuir, des de la comunicació, a la construcció d’una cultura ciutadana que promogui un nou pacte social equitatiu i incloent.

I els reptes que hauríem de superar: que la població pobra i vulnerable de la zona de cobertura de la ràdio i les seves ràdios afiliades comptin amb elements d’anàlisi i informació que contribuïssin a la construcció de cada un d’ells de les seves pròpies opinions com a ciutadans i ciutadanes.

La població pobra i vulnerable de la ràdio hauria de comptar amb una programació que promogui la participació en la vida pública.

La ràdio s’enforteix com un mitjà de comunicació amb capacitat de respondre a les necessitats i interessos de la població pobra i vulnerable de tot el món.

En una societat en crisi en la qual la cultura sembla condemnada a ser immolada a l’altar d’una economia del desastre, la ràdio cultural, la ràdio musical pública ha de seguir jugant un paper de primera importància, més encara si tenim en compte que el seu cost no és precisament onerós per a les seves administradors.