La màfia del PP?

Tenia previst fer un article sobre la importància de l’atzar en l’existència humana o alguna cosa així de pedant però no puc. Simplement no puc. Estic esgarrifat per les notícies que venen d’Espanya respecte el cas Barcenas. Fins ara creia intel·lectualment que Espanya estava passant una crisi com la del 1898 i que acabaria, per cert, afectament Andorra però que se’n sortirà. Ara he de reconèixer simplement que era un ingenu, un innocent. Només creient-nos el que diu la secretària general del PP, Maria Dolores de Cospedal, per mi ja hi ha per tancar la barraca. El PP dóna la sensació que s’ha comportat en els darrers anys com una veritable màfia que amb l’excusa del conservadorisme i la unitat d’Espanya volia arribar al poder per trincar (robar en argot, és que aquests temes fan ressuscitar el jove de barriada que vaig ser i el llenguatge que utilitzava llavors) el màxim possible. Sí, potser no és això però el pitjor és que això és el que pensa la majoria de la població espanyola. Per cert, un incís, es tracta de la mateixa senyora que comentava sobre les acusacions a la família Pujol de tenir comptes a Suïssa que si això passés al PP dimitiria. Doncs no ho ha fet. Quedem-nos amb un fet: el principal partit espanyol està tacat i la majoria de la població no creu que sigui innocent. Quina solució queda? Doncs la més senzilla seria la dimissió dels imputats incloent el president d’Espanya, Mariano Rajoy, i eleccions anticipades. El futur govern, que probablement seria de coalició tindria més legitimitat per tractar els 3 grans temes que hi ha ara a Espanya: com solucionar el 26% d’atur, acabar amb la corrupció i solucionar la deriva sobiranista de la Generalitat catalana. Ah, i potser s’hauria de fer alguna cosa amb els 500 presos d’ETA. Quelcom que abans es podia pensar necessari però ara esdevé imprescindible. Els altres partits importants tampoc tenen un panorama millor: el PSC i CiU també estan força esquitxats.

Ara bé la meva desesperació no ve del fet que sempre m’he considerat una persona crítica i ara descobreixo que només amb el que s’ha demostrat era molt més innocent del que em pensava. No es tracta només d’una elit econòmico-política que ha fet de l’amiguisme el seu nord, que també. Es tracta del fet que la gran majoria de la població ha aplaudit o mirat cap enrera aquests casos de corrupció. Molts presumptes corruptes es presentaven a les eleccions i els tornaven a votar. Ara la situació sembla que ha canviat però no perquè la població s’hagi convertit a l’excel•lència moral i ètica. No. Simplement perquè en època de crisi aquests casos s’acaben sabent (sempre hi ha un comptable o ajudant del comptable que es venja dels seus caps perquè no l’han protegit prou bé) i la gent no té la paciència per suportar retallades socials i atur i al mateix temps veure com bona part de l’elit privilegiada són una colla de miserables i això sense sortir de la legislació vigent. Però estaria bé que féssim tots una mica d’autocrítica de quantes irregularitats hem tolerat o fins i tot participat. Quantes factures sense IVA hem acceptat, per exemple, o quants polítics o empresaris corruptes hem tolerat simplement perquè són “dels nostres” o fan “bé la feina”.

Espanya, concretament Catalunya, va ser d’on vaig marxar fa 12 anys per a iniciar una nova vida a Andorra. En aquell temps pensava que tindria un futur millor a Andorra. Ara simplement no veig un futur a mig termini a aquest país que no passi per una profunda catarsi col·lectiva. Ah, i per cert, crec que l’elit político-econòmica catalana no és gaire diferent a la de la resta d’Espanya. Per si de cas. I recordar també que ara hi ha dos solucions: aquesta catarsi o el que va passar a Itàlia als 90 en una situació similar: l’entronització de Berlusconi i el seu populisme corrupte moralment i econòmicament. Una última consideració: a Andorra som diferents d’Espanya, més nets, menys corruptes o simplement encara no ha esclatat tot i la premsa no ha fet la seva feina prou bé però algun dia tindrem moltes però que moltes sorpreses? Preferiria que algú em demostrés amb fets que la primera resposta és la correcta.