Hem vist pecats de família sota una atmosfera de plom a ‘Algunas Bestias‘ del xilè Jorge Riquelme Serrano. En aquest film, un forçat reencontre familiar en un casalot en una illa esdevé el marc propici per accionar un camp de mines emocional. Aleshores suren els retrets, les ferides i una maldat soterrada, com la que apunta explícitament el títol Hem descobert el virtuosisme tècnic en acurat blanc i negre a ‘Saturday Fiction‘ del xinès Lou Ye. Aquí, representació i realitat es fonen en un thriller ambientat a la ciutat aïllada de Xangai dies abans de l’ocupació nipona. Una trama d’espionatge, política, teatre i romanticisme amb tram final a trets amb una diva com Gong Li convertida en heroïna d’acció.
Hem pogut gaudir del monumental fresc familiar contingut a ‘Dwelling In The Fuchun Mountains‘ del xinès Gu Xiaogang. La força de la quotidianitat familiar despullada d’artificis, enmig d’una història de demolició i reconstrucció d’un barri, narrada tot plegat amb sumptuosos moviments de càmera d’alè fluvial. Mentre que la sàtira política sobre el pare de la pàtria canadenca William Lyon Mackenzie King exhibida a ‘The Twentieth Century‘ de Matthew Rankin arriba a un grau excels d’esbojarrament. Una delirant marcianada a base de caricaturisme, transvestisme, fetitxisme, onanisme i art déco.
Crim i càstig
D’altra banda, el cineasta francès Arnaud Desplechin, després de films com ‘Un cuento de Navidad’ (2007), ‘Jimmy P. (Psychotherapy of a Plains Indian)’ o ‘Los fantamas de Ismael’ (2017), ens deixa un punyent thriller ‘Roubaix, une lumière‘. Es tracta d’un brillant policíac coescrit pel mateix Desplechin i la directora i guionista Léa Mysius i que funciona com un colpidor drama social.
Arnaud Desplechin s’inspira pel seu film en un documental previ que el va marcar especialment, ‘Roubaix, commisariat central’ (2002, Mosco Boucault). El film del francès retrata en clau de ficció la crònica negre de la ciutat de Roubaix, desplegant diferents trames, segons els casos policials a resoldre, per acabar tancant el focus del relat en una història central, la de l’incendi, assassinat i robatori d’una àvia d’una barriada humil.
La pel·lícula descriu les tasques d’investigació pacient a càrrec del comissari Daoud (Roschdy Zem) i el seu ajudant, Louis Cotarelle (Antoine Reinartz). Un cicle de sospitosos, pistes, confessions, interrogatoris i reconstrucció dels fets, que acaba revelant una història trasbalsadora sobre els secrets i els rebrecs de l’ànima humana capaç de deixar-se arrossegar per una pulsió criminal a la cerca d’un botí ridícul. El llarg procés de confessió de les culpables ens transporta a la profunditat humana de la ploma literària de Dostoievski a través del turmentat assassí Raskolnikov a ‘Crim i càstig’.
Una pel·lícula de gènere, en principi allunyat del singular món cinematogràfic de les tensions i fluctuacions de relacions humanes de Desplechin, però que s’acaba endinsant fins al fons en el costat humà dels seus personatges a partir d’un ric mosaic humà de la marginació social urbana. Bona força del film se sosté en dues actrius en estat de gràcia, Léa Seydoux i Sara Forestier, en el paper d’una parella de dones amants criminals; així com també gràcies a un actor magistral, Roschdy Zem, en el rol de comissari en cap.
