L’estat espanyol, el 1977 ratificà a l’ONU el dret a la lliure determinació dels pobles, però hores d’ara encara el té pendent de posar en pràctica, tant en política interior com exterior, en aquest darrer cas no reconeixent alguns nous estats.

En general, els posicionaments polítics al respecte, són totalment enfrontats, sense que es pugui establir un consens polític que permeti trobar una sortida negociada entre els que defensen el dret, els que el neguen i qui proposa altres solucions.

En l’article 1, de la Carta de Nacions Unides, de l’any 1945, els ambaixadors plenipotenciaris de 45 països declaraven que un de llurs propòsits era el de fomentar la lliure determinació dels pobles, possiblement, crec, per a facilitar la descolonització.

Opino que, més que reconèixer el dret, el què s’expressà en aquella ocasió fou la simple voluntat de promoure’l, la qual cosa representa una forma d’admetre’l tàcitament. Això sí, sense el valor jurídic necessari per a poder ser coercitiu.

Els pactes a que arribaren els estats membres, trenta dos anys més tard, clarament instituïren, crec, el dret de lliure determinació dels pobles. En el cas d’Espanya, el 30/07/1977, el “Boletín Oficial del Estado” publicà la Carta Internacional dels Drets Humans, de la qual en formen part tres coneguts documents de l’ONU, de suma importància en dret internacional:

1) Declaració Universal dels Drets Humans, del 1948

2) Pacte Internacional pels Drets Civils, del 1966

3) Pacte Internacional pels Drets Econòmics, Socials i Culturals, del 1966

La Declaració Universal dels Drets Humans, era vigent des del 1948, però, els dos pactes de 1966 no adquiriren vigència fins el 1977, en assolir el nombre de 35 països que els ratificaren, entre ells, Espanya.

En els dos pactes, en llur primer article, quedà establert el següent: “Tots els pobles tenen el dret de lliure determinació. En virtut d’aquest dret estableixen lliurement la seva condició política i proveeixen a llur desenvolupament econòmic social i cultural”.

L’article 96 de la Constitució Espanyola estableix: “Els tractats internacionals vàlidament celebrats, una vegada publicats oficialment a Espanya, formaran part de l’ordenament intern”

En conseqüència, la Carta Internacional dels Drets Humans, considero, que té plena vigència legal a Espanya, malgrat que algú estigui completament obstinat en afirmar tot el contrari i, a altres, els pesi saber que forma part de l’ordenament intern espanyol des del 1977.

Per a aquells lectors que vulguin veure el text sencer de la Carta Internacional dels Drets Humans, de Nacions Unides, publicada al Boletín Oficial del Estado el 30/07/77, a Espanya, aquest és l’enllaç: Carta dels Drets Humans de Nacions Unides de 1966