Resulta evident que sense llibertat religiosa no hi ha una veritable i plena llibertat de la persona humana, i s’esdevé que totes les altres llibertats es veuen limitades. En el darrer Informe presentat per “Ajuda a l’Església necessitada” sobre llibertat religiosa i persecució dels cristians i membres d’altres religions, que abarca els dos darrers anys, es documenta que 1 de cada 3 persones viu en un país sense llibertat religiosa i que, per tant, la llibertat religiosa en el món està en clar retrocés.

Aquest Informe estudia el compliment d’aquest dret humà fonamental a tots els països del món i per a tots els credos religiosos. Dels 196 països analitzats, a 38 s’hi produeixen greus violacions contra la llibertat religiosa, dels quals a 23 es pot afirmar que hi ha una clara persecució i en 15 es pateix discriminació. La principal amenaça és l’Islam extremista, ja que en aquests dos últims anys, 1 de cada 5 països del món ha patit atacs islamistes radicals. Hi ha situacions molt greus a Afganistan, Aràbia Saudita, Corea del Nord, Iraq, Nigèria, Síria i Somàlia. I no són els estats els principals violadors del dret, sinó el radicalisme islàmic, que es podria anomenar hiperextremisme islamista. Des de 2014 estem assistint a un nou fenomen de violència sense precedents qualificat com “hiperextremisme islamista”. Els efectes d’aquest procés a l’Orient Mitjà estan provocant l’eliminació de tota forma de diversitat religiosa, amb la pretensió d’imposar estats monoconfessionals a tota la regió. Sense oblidar altres països i ideologies que continuen perseguint i discriminant.

Pel que fa a la fe cristiana, l’informe d’Ajuda a l’Església Necessitada conclou que 1 de cada 6 cristians en el món viu en països amb persecució religiosa, cosa que converteix el Cristianisme en la religió més perseguida del planeta. Actualment 334 milions de cristians viuen en països on s’hi dóna la persecució i 60 milions en països amb discriminació ideològica i religiosa. “Hi ha més màrtirs cristians avui que en els primers segles”, ha subratllat recentment el Papa Francesc, que sovint ha denunciat el Daeix, l’Estat Islàmic, i que condemna el concepte de matar en nom de Déu. Podem pensar en els cristians decapitats a les platges de Líbia, en aquell jove cremat viu al Paquistan pels seus companys perquè era cristià, en els emigrants cristians llençats en alta mar per altres emigrants que els odiaven per ser cristians, i en tants altres innocents perseguits… “I molts que no sabem –diu el Papa Francesc- que sofreixen en les presons perquè són cristians. Avui l’Església és l’Església dels màrtirs; ells sofreixen, donen la vida, i nosaltres rebem la benedicció de Déu pel seu testimoniatge… Són els màrtirs amagats, els homes i dones fidels a la veu de l’Esperit, que fan camí, que busquen camins nous per ajudar els germans a estimar millor Déu i sobre els quals cauen sospites, són calumniats, perseguits per tants ‘sanedrins moderns’ que es creuen amos de la veritat: tants màrtirs ocults que per ser fidels a les seves famílies sofreixen tant. La nostra Església és una Església de màrtirs!”. La promesa de Jesús sosté la nostra fe: “No tingueu por dels qui maten el cos però no poden matar l’ànima. Tot aquell que em confessi davant els homes, també jo el confessaré davant el meu Pare del cel; i tot aquell qui em negui davant els homes, el negaré jo també davant de meu Pare del cel” (Mt 10,28.32-33)