La llibertat és allò que tenim tots els éssers humans per a decidir o actuar per nosaltres mateixos, segons la nostra conveniència, buscant sempre les millors condicions de vida, la pròpia i la de la família. La llibertat és una condició amb què naixem i la que ens permet desenvolupar-nos en els diversos camps de la societat. Però, sempre se l’ha d’usar amb responsabilitat, respectant les altres persones.
La llibertat també significa el dret que tenim a ser escoltats i opinar sense por de ser represos. Jo sento que la llibertat és un sentiment que té vida, en la qual podem trobar la nostra pau interior. L’harmonia entre allò que som, allò que creiem que som i allò que ens agradaria ser. Hem de ser capaços d’entendre que som amos de la nostra llibertat, a no ser que hi hagi persones que no ens permetin tenir-la, tal com nosaltres la volem.
La llibertat inclou la meva capacitat de decidir on vull ser a cada moment. La llibertat és ser qui soc i no allò que els altres esperen que sigui. Llibertat és pensar el que jo desitjo i no necessàriament allò que esperen que pensi.
A les relacions personals, la meva llibertat acaba on comença el dret de l’altre. Llibertat és córrer els riscos que jo decideixi córrer, estant disposada a afrontar els costos del risc. Llibertat és sortir al món a buscar allò que crec que necessito, en lloc de viure esperant que els altres em donin el permís per a aconseguir-ho.
La llibertat de la ignorància o absència de coneixements a l’hora de prendre decisions; la violència de voler imposar la nostra voluntat sigui com sigui, com el desordre que generen en nosaltres les emocions i passions com la por, la ira, l’enuig o el coratge, que limiten la nostra capacitat d’escollir de forma lliure, són alguns exemples, en canvi, d’una llibertat equivocada.
Conquerir la llibertat suposa, també, treure’t els lligams que et posen els altres. Cadascú, individulament, ha d’assumir la responsabilitat que té per a fer que sigui possible, la qual cosa tanca el cercle amb més valor.