La lactosa és el principal glúcid (sucre natural) de la llet. La digestió defectuosa de la lactosa és la intolerància més comuna a carbohidrats. La llet sense lactosa ha estat prèviament tractada per tal que sigui digerible pel nostre organisme, un tractament que, en les llets normals es produeix en el nostre organisme.

Una persona que no digereix la lactosa de les llets convencionals, aleshores poden patir malestar abdominal i intestinal. Que una persona tingui aquest malestar en consumir llet, no vol dir directament que sigui intolerant, això només ho pot dir un metge.

La llet, juntament amb la nata, els gelats de llet, la llet en pols, la condensada o la xocolata amb llet es consideren que tenen nivells alts de lactosa; mentre que els iogurts i els formatges curats són habitualment ben assimilats.

La lactosa també té la funció d’assimilar el calci, d’aquí que algunes d’aquestes llets sense lactosa incloguin en la seva fórmula un suplement en aquest mineral per tal de compensar-ne l’absència, com també de vitamina D, que també intervé en l’absorció de calci per part del noste organisme.

La lactosa no tindria res a veure amb el contingut en greixos i, de fet, moltes de les llets que trobem en els nostres supermercats ofereixen llets sense lactosa, amb el 0% de matèria grassa, semidesnatada o sencera.

A nivell nutricional, doncs, la llet sense lactosa, compensada la dificultat d’assimilació del calci per part del nostre organisme, tindria els mateixos components i els mateixos beneficis en el nostre organisme, de manera que si, com la resta de llets, si té més o menys matèria grassa, serà més o menys calòrica. El contingut en proteïnes també seria equivalent.

Per El Tot Granollers / AMIC – Redacció