Banco Madrid (BM) no només no era una màquina de rentar diners sinó que tenia mecanismes de control més que suficients, mesures que es van reforçar molt molt amb l’arribada de Banca Privada d’Andorra (BPA) com a únic accionista del banc espanyol. Així ho ha confirmat l’Audiència Provincial madrilenya, que ha desestimat un recurs de la fiscalia que pretenia mantenir oberta una investigació penal contra l’antiga cúpula de BM. L’aute recentment notificat confirma l’arxiu de la causa dictat pel jutjat d’instrucció número 38 de Madrid. En el marc de l’anomenat ‘cas BPA’ seguit pels tribunals andorrans aquesta decisió suposa un nou cop d’efecte: moltes de les acusacions formulades al Principat se sustenten en casos oberts per tribunals espanyols que van decaient.

Els dirigents de BM Ricard Climent, Higini Cierco, Ramon Cierco, Joan Pau Miquel i José Pérez estaven sent investigats arran d’una querella que considerava que BM en el seu conjunt era una estructura creada per blanquejar capitals. “Es tractava de determinar si per part de la nova cúpula directiva de Banco Madrid s’havia generat una estructura afavoridora de la captació de clients amb la finalitat de blanquejar diners”, recorda la interlocutòria ara dictada. Després d’una àrdua investigació es va descartar que hi hagués aquesta maquinària. “S’ha dut a terme una investigació exhaustiva, amb aportació de ingent documentació, l’informe pericial, impagable per la seva serietat i imparcialitat del perit Sr. Salinas (clau en la resolució de l’assumpte), declaracions testificals, s’ha sentit als investigats,… i fruit d’aquesta laboriosa instrucció que s’ha estès durant gairebé quatre anys, ha estat l’acte ara recorregut pel ministeri fiscal, en virtut del qual sobreseuen, provisionalment les actuacions, en no haver constatat l’existència de la comissió del fet delictiu que va ser objecte de la investigació.”
Però tot i així, l’acusació pública, com evidencia el paràgraf anterior, va recórrer el sobreseïment. Doncs bé, la interlocutòria que ara desestima aquest recurs comença per recordar que de l’escrit de fiscalia no es pot arribar a entendre què és el que pretén l’acusació. El que és clar, assegura l’Audiència Provincial de Madrid, és que no es pot intentar fer veure que BM i BPA era el mateix i que en el marc de la investigació de BM s’ha d’investigar també BPA. Al mateix temps, que la policia no hagi acabat l’anàlisi de certa documentació no justifica deixar oberta sine die una investigació. “Com és lògic, el volum de la informació obtinguda és molt elevat i l’anàlisi de la mateixa, cinc anys després, no està complet. Per descomptat constituiria un disbarat deixar oberta la causa a l’espera d’un incert informe policial i això tenint en compte a més el límit temporal que l’article 324 de la L.E.Crim. estableix per a la instrucció de les causes criminals”. Per tant, “coincidim amb el criteri expressat per l’Il·lm. Sr. Magistrat instructor i ara per ara no hi ha motius racionals per dictar una altra resolució que no sigui la de confirmar el sobreseïment provisional acordat”.

L’aute és molt contundent en afirmar que una cosa és la hipotètica actuació aïllada d’algun executiu de l’empresa i una altra, que l’empresa sencera sigui la que s’estructuri per blanquejar. Alhora, recorda que el fet que la fiscalia parli de tres casos, i només de tres, és l’exemple més gran que no hi havia a BM cap estructura de res. “Una qüestió és la possibilitat que alguna persona o persones dependents de l’entitat bancària investigada hagin pogut incórrer, per acció o omissió, en algun fet concret que pogués haver donat lloc al fet que un client incorregués en un delicte de blanqueig de capitals, en aquest cas se li investigaria (per descomptat en un altre procediment), com a autor, cooperador necessari, inductor, còmplice d’un delicte de blanqueig i una altra qüestió”, remarca la resolució. L’altra qüestió, més important encara, és que “el perit va indicar que Banco Madrid tenia procediments de control en relació al blanqueig de capitals. Certament, aquests procediments eren millorables i contenien certes deficiències, però no va afirmar que aquest sistema de control fora inexistent i encara menys, ben al contrari, que s’afavorís la captació de capital per al blanqueig”.

Més clar i rotund és el passatge on es recorda que “el perit ha assenyalat que des de la incorporació de la nova cúpula directiva a l’entitat, ara investigada, es va incrementar exponencialment el nombre de persones dedicades a verificar el compliment normatiu de prevenció. Es van contractar experts independents per reforçar aquest control, a través de prestigioses empreses de consultoria i auditoria com són Deloitte o KPMG, es va donar compte al SEPBLAC de disset operacions en poc temps, enfront de la comunicació de només sis operacions en el període d’administració anterior, des del 2005 al 2011”. I tot i que la sala repassa els casos citats pel ministeri públic, els magistrats conclouen sense cap dubte que “els controls existien i eren reals i seriosos, qüestió diferent és que tot i aquests controls es puguin cometre fets delictius”. Per tant, de les actuacions practicades i la llarga investigació realitzada no es pot arribar a un altre final, “com així ha estat, sinó al sobreseïment provisional de les actuacions”.

Grup Cierco