La proposició de llei de modificació de la Llei qualificada del règim electoral i del referèndum que pretén canviar l’actual sistema de llistes tancades de partits a llistes obertes dóna opció a l’elector a votar diversos candidats de diferents candidatures establint-ne l’ordre de preferència. A més, el text promogut per una iniciativa legislativa popular preveu que per al recompte de vots, s’elabori un sistema de ponderació basat en la teoria de la puntuació dels imparells, per la qual cada candidat obté uns punts en funció de l’ordre que li ha assignat l’elector a l’hora de votar-lo.

La metodologia per votar que estableix la proposició de llei de modificació de la llei electoral impulsada com a iniciativa legislativa popular serà igual per a les eleccions generals i les comunals. Pel que fa a les generals, l’elector disposarà de dues paperetes, la de la circumscripció nacional i la territorial. En la papereta de la circumscripció nacional hi constaran totes les llistes amb els catorze candidats i dos suplents de les diferents candidatures que es presenten a les eleccions, ordenades d’esquerra a dreta del full segons un sorteig realitzat per la Junta Electoral. (veure quadre annex 1)

Al costat esquerre de cada candidat hi haurà un requadre en blanc en el qual l’elector haurà d’escriure un número de l’1 al 14 en funció de la preferència per a cada votant (a excepció dels suplents que no són objecte de selecció) podent ser de diferents candidatures.

Els impulsors de la proposició de llei manifesten en l’exposició de motius que amb aquest nou sistema s’ofereix a l’elector l’exercici de vot en totes les seves possibilitats: es podrà votar una candidatura completa en l’ordre publicat, o modificar l’ordre dels diferents candidats d’una mateixa candidatura, o votar diversos candidats de diverses candidatures establint l’ordre de preferència dels candidats votats.

 

Recompte de vots: puntuació dels imparells

Per al recompte dels vots, s’elabora un sistema de ponderació, d’una certa complexitat, i pel qual cada candidat tindrà una puntuació en funció de la posició en la que haurà estat votat i que s’obtindrà basant-se en la teoria de la puntuació dels imparells (intenta tenir alguna similitud amb el Mètode Sainte-Laguë que s’utilitza a Alemanya), és a dir, dividint 1 pel successiu número imparell del número d’ordre en el que ha estat votat.

Així, el candidat que l’elector li hagi atorgat el número d’ordre 1, la puntuació serà el resultat de dividir 1 per 1; a qui el votant hagi atorgat el número 2, la puntuació sortirà de dividir 1 per 3; a qui hagin atorgat el lloc número 3, la puntuació serà el resultat de dividir 1 per 5… i així successivament fins el 14, la puntuació del qual serà resultant d’1 dividit per 27. La puntuació total obtinguda per cada candidat serà la suma de les puntuacions que s’han obtingut a cada papereta. Els 14 candidats que hagin obtingut major puntuació seran el consellers generals elegits.

Per a la circumscripció territorial la metodologia queda més simplificada, ja que només són dos els candidats que s’ha de votar, però també se’ls haurà de donar un ordre numèric. L’ordre numèric anirà associat a una puntuació: 1 per al primer, 0,9 per al segon. A l’igual que en la nacional, la puntuació total obtinguda per cada candidat serà la resultant de la suma de les puntuacions que s’han obtingut a cada papereta. Els dos candidats que hagin obtingut una major puntuació seran els candidats territorials elegits.

La proposició de llei també determina com dirimir un empat entre dos o més candidats, cosa que es farà calculant fins al darrer decimal. I si ni així es desfà l’empat, es procedirà a un sorteig posant dins l’urna les paperetes amb els noms dels candidats empatats i el president de la mesa n’extraurà un, el nom del qual és qui acabarà sent el conseller elegit.

Per a les eleccions comunals el sistema és exactament el mateix, només canvia el nombre de consellers electes -entre deu i setze segons el Comú- i, per tant, el sistema de ponderació. Els cònsols major i menor seran elegits d’entre els consellers electes en el primer Consell de Comú que es realitzi.

 

Paperetes i sistema informàtic

El text de la proposició de llei ja adverteix que aquest nou sistema electoral requerirà nous mecanismes en la confecció de les paperetes electorals, ja que aquestes hauran de ser de dimensions considerables perquè hi tinguin cabuda totes les candidatures en un únic full (similars a les de les eleccions al Senat espanyol), així com pel que fa a l’adaptació dels sistemes informàtics per a la ponderació de vot aplicant la teoria de la puntuació dels imparells.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada