La influència dels nacionalistes mestissos

El nacionalisme és una de les doctrines més persistents i curioses. De fet, es fa difícil dir on comença el nacionalisme i on ho fa la pertinença a un grup nacional. Sí és que hi ha diferència. Es deia que amb la globalització el nacionalisme acabaria desapareixent però es veu més viu que mai. Igualment doctrines teòricament internacionalistes com el marxisme han estat arraconades en el bagul de la història, entre altres coses perquè han estat sovint segrestades per nacionalismes expansius com el rus. Ara voldria fer una petita reflexió sobre la innovació ideològica en aquest camp que ve del que podríem anomenar nacionalistes mestissos.

Comencem per Gandhi, el pare de la independència india, i ell mateix un evident nacionalista indi. Però també una persona que va viure 4 anys a Londres i 20 a Sud-Àfrica i que estava molt influït pel pensament de l’anglès Ruskin, el nord-americà Whitman i el rus Tolstoi. Un indi molt occidentalitzat va ser el pare de la nació índia. Parlem del Pandit Nehru, el gran president de la Índia, que era un indi també molt occidentalitzat. Anem cap a Irlanda. Un dels pares de la nació irlandesa actual és Eamon de Valera que es va criar a Brooklyn, fill d’un espanyol i una irlandesa. És a dir, un irlandès amb forta influència nord-americana. Va comptar amb el suport de Michael Collins, un irlandès que va viure 10 anys a Londres. En l’àmbit català un dels nacionalistes més preclars ha estat Francesc Macià, que va ser oficial de l’exèrcit espanyol. Va exercir aquesta funció més de 20 anys i va viure a diferents ciutats espanyols. Se’l podria acusar de moltes coses però no de no conèixer l’exèrcit espanyol i bona part d’aquest país. Què vull dir amb això? Doncs que és evident en l’àmbit del nacionalisme que la barreja de cultures dóna un resultat interessant culturalment. I això no només passa en el nacionalisme tot i que en aquest àmbit el resultat és més curiós sinó en tots els àmbits. Per tant, queda clar que la barreja cultural i ideològica és molt interessant fins i tot en camps que no ho semblen ja que paradoxalment molts dels nacionalistes més eficaços han estat mestissos culturals i ideològics. Per tant, el dilema no ha de ser més globalització i absorbir altres cultures o defensar més el que és nostre (signifiqui el que això signifiqui). En realitat coneixent més altres cultures podem enriquir més la nostra i a l’inrevés.

 

TOTES LES NOTÍCIES