Totes les persones som diferents des de molts punts de vista: edat, sexe, característiques físiques, orientació sexual, personalitat, aficions, nivell de vida, creences etc. La noció de diàleg està directament relacionada amb la idea de societat humana ja que la mateixa no pot existir si les persones que la composen no poden comunicar-se entre si.

Avui dia la idea de diàleg s’utilitza molt en el context de la societat pel que fa a la tolerància i respecte per les diferències dels altres membres de la societat. El diàleg suposa sempre l’exercici d’escoltar l’altre i conèixer la seva forma d’opinió, el seu pensament, les seves idees.

El diàleg és molt important en tot moment. No obstant això, hi ha situacions socials en què el diàleg guanya un poder preeminent i és realment útil per a resoldre problemes: això és així quan parlem de conflictes (armats o no), de baralles entre persones o fins i tot països, que sigui necessari arribar a un acord, etc. En tots aquests casos, el problema a resoldre sempre arribarà a millors resultats si aquesta solució es busca a través del diàleg i de la posada en comú dels elements que la componen.

Parlar no és el mateix que dialogar. Moltes vegades no ens adonem que la bona pràctica del diàleg ens ajudaria a suportar molt millor la convivència. Però no ho fem, el que origina que la resolució del conflicte es retardi o empitjori innecessàriament.

Parlar només implica una expressió verbal sobre el que un vol expressar a l’altra persona, però en cap cas comporta que hi hagi cap entesa.

Els conflictes poden ser bons. Tots tenim diferents maneres de veure les coses, diferents gustos, el que fa que dialogar faciliti arribar a un acord, enfortir els vincles i esmenar possibles ferides.

El que passa, sovint, és que les persones implicades no estan disposades a cedir i s’aferren a la seva postura en considerar que cedir suposa una derrota, de manera que ni tan sols accedeixen a iniciar un diàleg, el que impedeix solucionar el conflicte.

El diàleg se centra en un intercanvi d’opinions i punts de vista amb una clara intenció d’establir uns acords mínims.

Perquè arribi a donar els seus fruits són ingredients bàsics del diàleg: el respecte, l’actitud d’escolta i l’empatia també la sinceritat, el comunicar-nos amb el compromís de ser clars i conseqüents tant en els nostres actes com en els nostres sentiments.

Però també és important la forma. Com ho diem.

Les coses poden dir-se de moltes formes i maneres i en molts moments, el que cal fer és buscar el moment oportú. Sense amagar la veritat, sense trampa ni hipocresia.

A vegades, fins i tot, la sinceritat pot fins i tot “fer mal” però si tenim cura quan i com dir-ho en el fons el que fa és prevenir mals pitjors i ajudar a superar dificultats.

Siguem constructors i no destructors, positius i no negatius, sense per això caure en la ingenuïtat ni creure que tot està bé.

Hauríem de donar exemple i destacar en el nostre dia a dia per aquests valors.