La importància de dialogar amb la família

Un dels costums que no ha de perdre mai una família és el diàleg. Cal intentar fomentar-ho i promoure-ho tots els dies. El diàleg afavoreix valors importants com la comunicació, la tolerància dels altres i la capacitat d’admetre errors.
Mitjançant el diàleg, els pares i els fills tenen l’oportunitat de conèixer-se millor. Poden intercanviar opinions i expressar els seus problemes. Si parlem amb els nostres fills, ells ens podran explicar el que els preocupa. També nosaltres podem intentar ajudar-los.
L’important és intentar que el diàleg no es converteixi en un monòleg de pares a fills. També els fills han d’exposar les seves opinions i idees. Si estan en contra del que els estem explicant, han de tenir l’oportunitat de respondre’ns en un clima de llibertat i tranquil·litat.
Tots els nens necessiten que els seus pares els parlin i també que els escoltin. Amb la nostra actitud els nens noten si volem conèixer els seus problemes o no. Una actitud d’escolta és bàsica en una família. Per als fills la família és el centre de tota la seva vida, el seu exemple i la seva referència.
Per això el primer que hem d’oferir els pares és nostra escolta constant. Si en aquest moment estem treballant o fent alguna cosa important, hem d’emplaçar-les per més tard. Hem d’intentar que els nens sentin que sempre tenim temps per al diàleg.
Si els pares comencem el diàleg des d’una posició d’autoritat el diàleg segur que no funcionarà. Els pares han de posar-se en el paper dels fills. Hem de comprendre els seus sentiments i problemes. Però també hem de deixar clars els límits. No estan parlant amb els seus amics. No poden tractar-nos com si s’ anéssim els seus col·legues. Som els seus pares i volem dialogar amb ells però això no significa que s’oblidin dels seus modals i educació.
Encara que sembla fàcil, moltes vegades és complicat fomentar el diàleg en la família. El primer per la falta de temps. Avui dia tenim pocs moments al dia per conversar i dialogar. Els membres de la família estem gairebé tot el dia treballant o en el col·legi. Has d’intentar buscar un moment per al diàleg. Per exemple, pot ser el sopar o un altre moment en el qual esteu tots junts. Podeu parlar de com ha anat la jornada i establir un diàleg sobre algun tema.
Tampoc cal ser pesats i estar preguntant tot el dia als fills si tenen algun problema. Solament heu de mantenir sempre aquesta actitud d’escolta. Si tots els dies fomentem un temps per al diàleg, segur que els nostres nens buscaran aquest moment diari per explicar els seus problemes en família.
Moltes vegades els nens se senten atabalats amb tantes preguntes dels pares i la seva resposta és el silenci o les respostes evasives. Aquesta sol ser la conseqüència d’establir monòlegs en comptes de diàlegs amb els nostres fills. En el diàleg han de participar les dues parts. Hem de romandre en silenci quan intervenen els nens.
Si els deixem anar un discurs o renyem cada vegada que ells confien en nosaltres, al final solament ens donaran la raó. Segons vagin creixent el nens tendiran a callar el que creuen que pot fomentar una polèmica. També perquè pot comerciejar-los una renyem.
Els nens creuran que els pares solament volen imposar les seves idees i no escolten les seves opinions. En aquest moment el més segur és que el diàleg estigui trencat. Segurament hem comès l’error de no escoltar als nostres fills.
Encara que en les converses tinguem una finalitat, no hem d’imposar la nostra idea des del principi. Hem d’escoltar-los, donar-los exemples i conèixer les seves opinions des d’una posició de diàleg.
El primer valor que han d’adquirir els nens és la seguretat en les seves pròpies opinions. Encara que al final canviïn la seva argumentació, han de saber a tot moment la raó per la qual ho han fet.
No ho oblidis, el diàleg és molt important per a qualsevol família. Suposa la possibilitat de fomentar valors com la capacitat d’escolta, la tolerància o la confiança. Requereix que tots els dies ho practiquem en família buscant un moment idoni per parlar i escoltar.

TOTES LES NOTÍCIES