La igualtat de les religions

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

La diversitat política, cultural o religiosa és una realitat que ens pot ajudar amb força per avançar cap a la igualtat les religions. Pel fet d’existir en una societat, van deixant permanentment missatges de solidaritat, de respecte, de fraternitat i de perdó.

Constantment asseguren que l’altre ésser humà és el pròxim i això és important en el nostre món tecnificat en què vivim. La relació de les persones amb la creença d’un ésser suprem, d’un déu, de diversos déus, és tan antiga i tan present com pocs temes en la història de la humanitat.

I també com pocs, ha influït i influeix en la forma de cada persona, i de la seva relació amb si mateixa i amb les altres persones, amb totes aquelles que representen els altres, amb els quals es comparteix o es difereix en la concepció i relació amb ell.

Les persones religioses, si són coherents amb la seva fe, constitueixen una crida a l’espiritualitat, a la transcendència, una invitació a allò que és profundament humà. El món es fa més humà gràcies als estats d’opinió creats per les religions a favor de tot allò que és humà. Avui hi ha un camp en què la religió és especialment significativa, i és el de la fraternitat. Allò que és propi del cristianisme no és estimar la humanitat, sinó estimar el pròxim, a la persona concreta. Les religions tenen també una incidència positiva en la cohesió de la societat, tal com posa en relleu l’anàlisi d’experiències de diversos països. El fet religiós està estretament vinculat a l’actiu social de la societat.

El servei que les religions presten a la societat és de molta magnitud i de valors morals, de les imatges globals de l’home i de la vida. Per prendre major consciència d’aquest servei a la societat, s’ha de pensar una mica en què seria de les nostres ciutats sense la presència de les parròquies, de les comunitats religioses. Serien unes ciutats amb moltes mancances des del punt de vista de l’espiritualitat, la convivència social, l’atenció als pobres i marginats, als ancians, als malalts, a l’ensenyament, a la cultura, etcètera, admetent que hi ha moltes altres realitats no eclesials que també presten el seu preuat servei en aquests camps. Durant molt de temps, s’ha repetit una màxima, que comparteixen la majoria de les religions en el món: “No facis als altres el que no vols que et facin a tu”. Aquesta expressió suposa que les religions reconeixen i valoren de manera important no només la relació de la divinitat amb les persones, sinó la d’aquestes entre si. Crec que la diversitat política, cultural, o la religiosa no són una amenaça per a la unió social de la nació. Són una realitat que, a través del seu reconeixement, el respecte i la garantia de drets, ens pot ajudar amb força per avançar cap a la igualtat.

En resum:

Penso que les religions no són tan diferents unes de les l ‘altres, ja que el que totes busquen a la fi es sentir a Déu o trobar-lo.

Per això no importa la religió que un esculli, ja que totes tenen una mateixa finalitat, la de buscar-li sentit a la vida, encara que tinguin diferents formes d’arribar a trobar-lo i de manifestar-se.

El destí és el mateix, només que tu tries el camí. No tots les religions són iguals això està clar, cadascú té el seu propi camí i la seva pròpia forma de viure (Tradicions, costums, pensaments, creences)

Em sembla molt interessant aquesta frase ja que la veritat el més important és trobar la pau amb un mateix i ser bona persona no només perquè pertanyis a una religió sinó també en les circumstàncies de la vida.

Hi ha diferents tipus de religions que arriben de formes diferents per a un mateix fi, trobar-li sentit a la vida i també per no sentir-se sol en els moments difícils.

TOTES LES NOTÍCIES