villaro“El  sistema vascular. Algunes reflexions aproximatives sobre el fascinant món del transport andorrà” és el títol del darrer treball de l’escriptor Albert Villaró. Els primers transports comercials de mercaderies al Port d’Envalira, la conformació dels camins i les carreteres, els transitaris, el carburant o les duanes són motiu d’algunes reflexions de l’escriptor en aquesta darrera publicació. L’objecte del treball és defensar “el paper essencial que ha tingut el transport en l’Andorra d’avui i sempre”, explica Villaró. El llibre s’acosta a una realitat que qualifica de “base estructural” perquè al país “si no hi hagués algú que ens porti les coses de fora, perquè aquí no es produeix pràcticament res, no funcionaria”. El llibre ha estat publicat amb motiu del trentè aniversari de l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants d’Andorra (ATMCA) i per a escriure’l Villaró ha conversat amb alguns dels testimonis de l’ofici.

La funció i la història del transport a Andorra és la dels seus camins, inversions, sectors implicats, empreses -sovint familiars- i recorreguts lligats a les duanes i la vigilància dels estats veïns. Això explica l’escriptor Albert Villaró en el seu darrer llibre “El sistema vascular. Algunes reflexions aproximatives sobre el fascinant món del transport andorrà”, una publicació sintètica però plena de referències viscudes a partir dels testimonis on l’escriptor s’endinsa en la història del transport a Andorra.

La funció dels transportistes, diu, actualment és la mateixa que la dels traginers que carretejaven pels camins, però apunta Villaró que l’evolució històrica permet entendre el món del transport “en la configuració de l’Andorra d’avui i la de sempre”. Amb aquesta voluntat va acceptar la proposta de l’Associació de Transportistes de Mercaderies i Carburants d’Andorra (ATMCA) per emprendre aquesta publicació amb motiu del trentè aniversari de l’entitat. “El sentit de la publicació és entendre quin paper ha tingut el transport, oblidat, i en un segon terme” assenyala. Per això, Villaró ha volgut resseguir algunes de les veus del sector que poguessin detallar l’ofici que diu “va més enllà de portar coses d’un lloc a un altre”. Tot i així, defensa l’escriptor “continuarem necessitant gent que porti coses de fora”.

Es tracta, segons Villaró, “d’una realitat de base estructural” per entendre un país dependent de les matèries foranes on sense aquest sector “no funcionaria res”. El llibre recull diferents visions i aspectes possiblement desconeguts com la primera carretera del país, que va unir El Pas amb Soldeu, i construïda per l’empresari Jaume Font el 1903. Un circuit tancat perquè més enllà del Pas no hi havia sortida. O també la configuració dels estatuts de la mateixa Associació de Transportistes, fets en tres mesos per l’advocat Jaume Bartumeu el 1986.

Respecte el futur del transport, “no ho sap ningú”, perquè “l’Europa que envolta Andorra és un continent complex i que tampoc massa bé on anirà”. En definitiva una incògnita sobre com serà el marc dels veïns, apunta Villaró. 

Text i foto: ANA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada