En la introducció al concert, Josep Maria Escribano va presentar a Josep Maria Ubach com el “primer expert del Jazz” del país, i el millor coneixedor del desenvolupament de les Big Band i els seus orígens. Va destacar l’ aportació del compositor i pianista Duke Ellington ( 1899-1974), al qual la “BBC Big Band” va retre un homenatge en el seu concert a Andorra la Vella, que coincideix amb el 40 è Aniversari de la seva mort als 75 anys, a Nova York.

Tal com va explicar Josep Maria Ubach en la seva prèvia, Ellington va rebre influències de l’anomenat “Raigtime”, un gènere essencialment pianístic que es va desenvolupar als començaments del segle XX. Ellington que havia iniciat la seva formació musical als 7 anys, va fer el seu debut professional com a pianista, amb tant sols 17 anys. Va començar a tocar en diverses bandes de l’entorn de Washigton. Després es va traslladar a Nova York on va formar part d’un Quintet que portava per nom els “Washingtonians”. Van actuar entre altres, a prestigiosos Clubs com “The Hollywood club” de Times Square. Cap a l’any 1924 el Quintet amb Ellington al capdavant, va actuar al “Cotton Club” de Harlem. Després, es va ampliar el grup amb 12 músics, constituint le seva pròpia orquestra, que va coincidir amb l’època daurada de les “Big Band”. D’aquell moment creatiu s’han de destacar “Mood Indigo”(1930), “If it ain’t Got that Swing (1931), “Sophisticated lady” (1933) etc.

Segons Ubach, l’origen de les “Big Band” cal situar-lo prop del Mississipí, una regió agrícola amb immensos camps de cotó. Però en arribar a les grans ciutats aquestes bandes que havien sorgit de Nova Orleans, es van instal•lar en diversos entorns prop

de Nova York. Anteriorment s’havia desenvolupat el “Fox trop” que estava inspirat en les danses dels negres i representava el pas d’alguns animals de l’Àfrica negra. Tot aquest ambient va influir a les big bands, i en la seva expansió.

Els grups formats per músics blancs tenien moltes reminiscències de la música dels negres i això va propiciar un gran avenç de la cultura musical. Les grans orquestres competien constantment entre elles als millors Clubs d’aquest entorn. On per cert, el “Cotton Club” no deixava entrar els negres, mentre que el “Savoy” permetia l’entrada a tothom.

Ubach també va dir que la història de la “BBC Big Band” fundada al 1922, té una llegenda al darrere, així com un gran suport mediàtic arreu. Han tocat en aquesta formació figures com Monty Alexandre, Tal Farlow, Toni Bennet, etc.

I, segons Ubach, el seu contrabaixista aporta un lirisme molt particular a la “BBCBig Band” , i on la seva lírica, és com la poesia del Jazz.

La “BBC Bic Band”, és una orquestra integrada per grans músics que dominen tots els instruments de vent amb una gran sobrietat i una impetuosa sensibilitat, fins al punt que cada un dels intèrprets és capaç d’oferir uns “solos” impressionants. Fet que tothom va poder comprovar al llarg del concert d’Andorra la Vella.

Són 18 músics que dominen tant el saxofon com les trompetes, els trombons i els clarinets, que utilitzen de forma alternativa, en funció de les obres a interpretar.

Tots ells acompanyats per un gran contrabaixista, un guitarrista, i l’expert pianista, que juntament amb la veu convidada de Georgina Jackson, van fer una vertadera exhibició de potència rítmica, on els metalls van marcar tots els tempos.

La cantant Georgina Jackon que s’havia iniciat al Jazz com a trompetista, en aquesta ocasió no va tocar aquest instrument, que al seu dia li havia obert la porta cap a les formacions orquestrals. Però va fer una gran demostració de la modulada calidesa de la seva veu.

L’ampli i variat repertori de la “BBC Big Band”, va abastar des dels estendards nord-americans fins als ritmes Jazzístics més purs. Va destacar la versió de « I’m beginning to see the light” així com “I didn’t know about you”, etc.

Tanmateix, la “BBC Big Band” va interpretar una obra de Duke Ellington que el compositor havia adaptat per al Jazz, l’any 1960. Era una “suite” del ballet “Trencanous” de Tchaikovski, en un arranjament de Bylly Strayhorn.

S’ha de destacar que Duke Ellington a l’any 1965 entre altres peces, va compondre una cançó litúrgica que porta per nom “In the beginning of God” que va tenir molt bona acollida arreu.

La prestigiosa formació britànica que alhora va cloure la 20a Temporada de Música, patrocinada pel Comú d’Andorra la Vella i amb el suport del Ministeri de Turisme, va assolir el ple de l’aforament de la Sala de Congressos d’Andorra la Vella.

Per altra banda, s’ha de constatar que justament la setmana anterior s’havia presentat a l’Auditori Nacional d’Ordino dins la Temporada Jazz d’Hivern, a “Jorge Pardo, Quartet”. Jorge Pardo és l’únic saxofonista espanyol que ha rebut el reconeixement de la prestigiosa Acadèmia Francessa de Jazz, que li va atorgar el títol de millor músic de Jazz europeu 2013.

Tanmateix i també dins la Temporada de Jazz d’Hivern, actuarà el dijous dia 4 d’abril (va actuar) al mateix Auditori, el fill de Sydney Bechet ( 1897 – 1959), Daniel Sydney Bechet en formació de “Quintet” i juntament amb Olivier Franc que toca el saxofó soprà que emprava el propi Sydney Bechet. Olivier Franc es conegut arreu del món com el millor intèrpret de la seva música.

Els altres membres del quintet, són Benoit de Flameslin (Trombó), Jean Batista Franc (piano), Pierre Maingourd (contrabaix) i Daniel Sidney Bachet tocarà la bateria.

El seu repertori a Ordino, està inspirat en tots els èxits de Sidney Bechet (Saxofonista i clarinetista) que han marcat la gran història del Jazz. Sydney Bechet, pare, va nèixer a Nova Orleáns i va morir amb tan sols 62 anys a París l’any 1959. Anys abans, l’any 1951 havia compost la popular “Petite fleur” que també va interpretar al seu Concert a l’Olímpia de París l’any 1954.

La propera cita del programa Jazz d’Hivern que inclou un programa paral·lel de “Jazz de Cine” als cinemes Illa Carlemany, serà el 15 d’abril amb el film “Malcom X” dirigida per Spike Lee amb direcció musical de Terence Blanchard. Blanchard trompetista i compositor, l’any 2012 va compondre la música incidental per la reposició a Brodway, “d’Un tramvia anomenat desig”en versió teatral.