Curiosament, tot i la mala premsa que sol tenir entre els que aspiren a baixar uns quants quilets, el pa està vivint una revifalla que, si sabem fer bé les coses, pot acabar resultant interessant. I és que, desprès d’uns anys de baguettes industrials passades pel forn, sembla que tornen els pans tradicionals. Tant els de farines i mescles que fa uns anys eren impensables, com els de coccions que estaven pràcticament en desús. El forn del meu poble, que per cert fa un pa i unes coques de forner excel·lents amb l’ajut del forn de llenya, s’ha llençat a sorprendre amb pa de ceba i altres delicatessen.
De la mateixa manera, el meu supermercat de capçalera, s’ha llençat a coure, en el moment o per encàrrec, pans de kamut, espelta, soja, integrals que de moment tenen poc a envejar dels fets als forns més o menys artesanals que, ja fa uns anys, varen apuntar-se a la moda del pa diferent.
Dic que la cosa pot acabar resultant interessant perquè, si aquest procés d’incorporació manté els nivells de qualitat, el resultat final serà l’enriquiment del nostre patrimoni gastronòmic, del nostre rebost, amb productes i ingredients que molts donàvem per perduts. Però, si tot és una simple operació de màrqueting encaminada a despertar una mica el calaix de la registradora, més d’hora que tard començarem a assistir al declivi de la qualitat dels productes i acabarem perdent una oportunitat meravellosa de fer cultura al voltant d’un dels productes bàsics de la nostra gastronomia. El pa amb el que molts ens hem fet grans i del que els avis deien que, si no caminava, feia caminar.
Com en tants i tants altres productes, per tant, cal que els consumidors estiguem alerta. La temptació de la franquícia de pa precuit que només cal passar pel forn i d’un ampli ventall aparent de productes de brioixeria que acaben tenint tots el mateix gust i textura, és massa forta, rendible i camuflable. Aprofitem l’onada que passa per culturitzar-nos sobre el pa. La gent preparada, que sap el que menja, no és tan fàcil d’enganyar.