La guanyadora del premi Carlemany reivindica la complexitat del món dels infants

Després que al mes de novembre passat es donés a conèixer el nom de la guanyadora del premi Carlemany al Foment de la Lectura, ara Laia Aguilar ha explicat el fil argumental de la novel·la guanyadora. ‘Wolfgang (Extraordinari)’ neix d’una anècdota que va viure fa uns anys i que amb el pas del temps ha anat construint un personatge fictici sobre de l’anècdota viscuda. Aleshores, la guanyadora del premi va fer que el personatge tingués 11 anys, que és digués Wolfgang, que tingués un coeficient intel·lectual de 152 i que fos un gran virtuós de la música. Però darrera d’aquesta faceta tan virtuosa i particular s’hi amaga una fragilitat i un bloqueig emocional que és latent al llarg de tota la novel·la i que no es desbloquejarà fins al final. La dotació econòmica del premi és de 10.000 euros aportats pel Govern, Grup 62 i la Fundació Enciclopèdia Catalana, i el jurat que ha escollit el guanyador estava integrat per nou estudiants d’entre 14 i 16 anys, alumnes dels tres sistemes educatius.

La complexitat de les persones no està renyida amb l’edat. Aquesta és una de les idees que Laia Aguilar vol transmetre amb el seu nou llibre ‘Wolfgang (Extraordinari)’. El llibre tracta de la historia de Wolfgang, un nen d’onze anys i un coeficient intel·lectual de 152 i que, quan mor la seva mare, ha d’anar a viure amb el pare, un autèntic desconegut. A partir d’aquest pretext es desenvoluparà, per una banda, tota una trama del viatge i experiència externa que viu el personatge. Però, per sota d’aquesta trama, hi ha una capa que no només connecta amb el món dels adults sinó també amb el dels infants, on es veuen realment la fragilitat i el bloqueig emocional latent que viu el protagonista, malgrat que sigui un nen amb un coeficient intel·lectual de 152 i que sigui un virtuós per la música. No serà fins al final del llibre que es desbloquejarà i es coneixeran realment els punts foscos de la seva família i el seus mateixos punts obscurs que el faran entrar al món adult.

“La barreja entre la virtuositat i la fragilitat del personatge crec que és clau i cabdal durant tota la novel·la”, apunta Aguilar. La guanyadora del premi explica que l’humor ha estat un element fonamental a través del qual ha explicat el drama que viu el protagonista i la família. Laia Aguilar ha comentat, durant la presentació del llibre, que quan va acabar d’escriure el llibre va llegir les bases del concurs i va pensar que hi encaixava perfectament i per això va decidir presentar-lo. El premi Carlemany per al Foment de la Lectura és atorgat per un jurat format per nou estudiants d’entre catorze i setze anys, alumnes dels tres sistemes educatius, que han llegit les obres sota la supervisió de les seves professores de literatura.

El premi està convocat pel Govern, Grup 62 -a través de les editorials Columna i Proa-, i la Fundació Enciclopèdia Catalana i la dotació del premi és de 10.000 euros. La proposta de l’escriptora catalana ha estat l’escollida entre les 26 que es van presentar a aquest premi. El nom de la guanyadora ja va ser anunciat el passat mes de novembre però ara que se li ha entregat el premi que s’ha fet coincidir amb la presentació de llibre. Abans que el jurat decidís qui era el guanyador, un consell lector va destriar els 26 llibres per deixar-ne tres en mans del jurat.

El premi pretén que els joves gaudeixin de la lectura, estimular el seu interès i despertar el seu esperit crític. De fet, així ho ha reivindicat també la representant de l’Editorial Columna, Glòria Guasch, que durant la presentació del llibre ha destacat que els nois de secundària presenten els índex de lectura més baixos i “això no pot ser”. Amb el premi, diu Guasch, es posa un granet de sorra per capgirar la situació actual. La guanyadora Laia Aguilar va néixer a Barcelona el 1976 i és llicenciada en Comunicació Audiovisual. És escriptora, professora de l’escola d’escriptura de l’Ateneu Barcelonès i guionista de sèries de televisió. En el món de la televisió ha treballat en projectes diversos com ara ‘El cor de la ciutat’, ‘Ventdelplà’, ‘Infidels’, ‘Olor de colònia’, ‘El Príncipe’ o ‘Merlí’, entre d’altres. Aguilar ha indicat que aquest passat relacionat amb l’audiovisual es mostra en petites taques amb el seu llibre.

ANA

TOTES LES NOTÍCIES