En una recent Contra de la Vanguardia el científic Carl Benedikt afirma que les màquines ja anticipen el que hem de fer els humans, totalment a l’inrevés i molt diferent del que fins ara succeïa. Constata que la tecnologia digital pot millorar de forma minoritària les nostres vides, a canvi, això si, de que milions de treballadors pateixen atur, pobresa i precarietat, concentrant la riquesa en unes poques persones, provocant una gran desigualtat social generadora d’inestabilitat, política reaccionària i conflicte social.

Aquestes afirmacions favorables per a un grup reduït de persones privilegiades, són molt negatives per a la majoria de la humanitat. Fan reviure el contingut de la pel·lícula Elysium, assequible des de Youtube, quina visió és del tot recomanable. Pronostiquen un nefast, negatiu i previsible futur, clarament conseqüent amb l’actual lògica del sistema capitalista centrada en els diners i no en les persones.

Es fa palesa la gran paradoxa, de que tot i existir els coneixements necessaris per redreçar l’ús de la tecnologia digital, que cal acceptar i no rebutjar, no s’aposti per una nova lògica vital, capaç de superar l’actual llei competitiva de la selva, del peix gros que es menja al més petit, rebutjant el competir a favor del compartir, el ser més en lloc del tenir més i finalment l’altruisme en lloc de la cobdícia. L’evidència científica de la plasticitat del cervell per poder ser el que un vulgui ser, tira per terra l’excusa de donar la culpa als altres del que nosaltres no estem disposats a fer.