La glacera de la Maladeta retrocedeix prop d’un metre en un any

La  glacera del massís de la Maladeta, a 3.300 metres d’altitud, ha patit un retrocés de prop d’un metre entre el 2015 i el 2016, segons l’estudi anual de balanç de massa i moviment del gel que encarrega des de fa 25 anys la Confederació Hidrogràfica de l’Ebre (CHE). La principal massa de gel dels Pirineus, a la Ribagorça, ocupa la base del cim de l’Aneto, el sostre de la serralada amb 3.404 metres. Al mateix estudi s’alerta que des de l’any 1991 la glacera ha reduït el seu gruix en 20 metres, i s’hi apunta que en un termini màxim de 40 anys podria arribar a desaparèixer.

L’estudi, que s’ha remès al Patronat dels Monuments Naturals de les Glaceres Pirinenques, s’emmarca en el Programa d’Avaluació dels Recursos Hídrics procedents de la Innivació (ERHIN) que en fa un seguiment sistemàtic des de l’any 1990 per mesurar la magnitud dels canvis climàtics. Quan es van començar a fer càlculs, la massa de gel de la Maladeta mesurava 50 hectàrees i ara en fa menys de la meitat: 23,31.

Una altra dada que contrasta l’estudi és que els darrers anys, malgrat la reducció dràstica en cotes baixes, el gruix ha crescut lleugerament a les cotes altes. Això ocasiona que el pendent de la gelera sigui cada vegada més gran. El moviment superficial anual del gel s’ha reduït: ha passat de 5 metres anuals a la zona més ràpida a 3 metres el darrer any. Ara, la llengua de la glacera amb prou feines té moviment.

Les glaceres són valuosos testimonis de l’activitat nival i per tant hidrològica. Proporcionen informació sobre l’acumulació anual i mostren les variacions interanuals del clima en forma de fluctuació dels seus fronts. En el cas de la Maladeta, la seva ubicació al sud d’Europa el converteix en un valor excepcional i gairebé únic a nivell internacional.

Text: Ràdio Seu; Foto: CHE

TOTES LES NOTÍCIES