Imatge
El Departament de Territori i Sostenibilitat revisarà els creixements previstos en  el planejament general de 24 municipis de l’Alt Pirineu per evitar o redimensionar la urbanització de 120 sectors de sòl urbanitzable que no s’han arribat a desenvolupar. Aquests sectors sumen una superfície de 592 hectàrees i no s’ajusten als criteris de sostenibilitat ambiental, econòmica i territorial de l’actual legislació urbanística.
Aquesta revisió es durà a terme mitjançant la tramitació del Pla director urbanístic (PDU) de revisió dels sòls no sostenibles. El Pla abastarà tota Catalunya però, atesa la complexitat del seu objectiu, s’anirà tramitant per àmbits territorials. Precisament, avui la Comissió territorial d’urbanisme de l’Alt Pirineu, presidida pel secretari d’Hàbitat Urbà i Territori, Agustí Serra, ha aprovat el document d’avanç del PDU que afecta aquesta demarcació.
Nous criteris de sostenibilitat
L’any 2002 es va aprovar la Llei d’urbanisme de Catalunya, que va reforçar el concepte que la planificació urbanística havia de seguir criteris de desenvolupament sostenible i reducció del consum de nou sòl. Des de llavors, el concepte de sostenibilitat s’ha ampliat per englobar també la visió econòmica i social. El planejament territorial que s’ha anat aprovant ha recollit aquests nous criteris.
No obstant, dels 68 municipis de l’àmbit de l’Alt Pirineu, encara n’hi ha 26 que no s’han adaptat al planejament territorial i, d’aquests, 16 que tampoc estan adaptats a la Llei d’urbanisme. Cal dir que per a un municipi l’actualització del seu planejament és un procediment llarg i dificultós.
Herència de planejaments antics
Durant els anys de creixement econòmic previs a la crisi es van executar bona part dels sectors classificats durant els anys 70, 80 i 90. La crisi va frenar aquesta execució i també la demanda de nous àmbits de desenvolupament. Per tant, a hores d’ara només queden pendents d’urbanitzar sectors poc atractius per la seva ubicació, en municipis amb poc creixement, o en terrenys poc aptes.
Al mateix temps, ha canviat el model d’habitatge que es demanda, fruit dels canvis socials en la tipologia de famílies, amb un descens de les segones residències, i s’ha incrementat la necessitat de pisos de lloguer front els de compra. També ha variat el tipus i la localització de sòl per a activitats econòmiques: si fa dècades calia situar-lo lluny de les zones residencials, per la tipologia d’indústria, ara és possible la convivència i la diversitat d’usos i, per tant, se situen a continuació de les trames urbanes.
Tots aquests canvis, combinats amb l’existència de molt sòl classificat per planejaments anteriors als actuals instruments legislatius i de planificació encara pendent de desenvolupar, aconsellava una revisió més ràpida que l’actualització del planejament municipal a càrrec de cada ajuntament.
Directrius per abordar cada situació
L’objectiu del Pla serà analitzar cadascun dels sectors classificats com a urbanitzables i proposar, si cal, l’estratègia més adequada, que pot passar per la seva desclassificació, per la reducció de l’àmbit a urbanitzar o pel canvi de model. Cada estratègia es traduirà legalment en normes, directrius o recomanacions que els municipis hauran de complir.
L’anàlisi de cada sector urbanitzable tindrà en compte el compliment de tres tipus de criteris:
1.    Criteris territorials: si respecta l’estratègia de creixement que marca per aquell municipi el Pla territorial parcial de l’Alt Pirineu i Aran.
2.    Criteris urbanístics: si se situa a continuació del nucli urbà o si el terreny té pendent.
3.    Criteris sectorials: si respecta la normativa de protecció ambiental i de riscos naturals o tecnològics.
El PDU analitzarà 120 sectors urbanitzables dels següents 24 municipis pirinencs: Arsèguel, Josa i Tuixén i la Seu d’Urgell (comarca de l’Alt Urgell); el Pont de Suert i la Vall de Boí (Alta Ribagorça); Alp, Bellver de Cerdanya, Llívia i Puigcerdà (la Cerdanya); Conca de Dalt, la Pobla de Segur, la Torre de Cabdella, Llimiana, Salàs de Pallars, Sarroca Bellera i Talarn (Pallars Jussà); Alt Àneu, Espot, Lladorre, Llavorsí, Rialp, Sort, Tírvia i la Vall de Cardós (Pallars Sobirà).
Tot i que s’examinaran tots els sectors, hi ha 73, situats en 20 municipis, que es consideren especialment insostenibles per factors com el risc d’inundabilitat, estar situats en terrenys de fort pendent o incomplir el planejament territorial. En aquests 73 sectors, doncs, el PDU suspèn la tramitació de planejament derivat i de llicències d’edificació fins que finalitzi la seva redacció.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada