llull La Fundació Ramon Llull ha reconegut la directora artística de Perspectives Ensemble i flautista, Sato Moughalian; la traductora literària Stefania Ciminelli i el catedràtic i expert en fonologia, Max Wheeler, amb el Premi Ramon Llull a la Promoció internacional de la creació catalana, el Premi Ramon Llull de traducció literària i el Premi Internacional Ramon Llull, respectivament. Com ha manifestat el director de la Fundació, Vicenç Villatoro, els premis tenen una ‘triple significació’. D’una banda, són una aposta per la projecció exterior com a ‘element essencial per a la vitalitat d’una cultura’; a més, volen subratllar l”excel·lència’ en la trajectòria dels guardonats i, per últim, suposen el reconeixement de persones a l’exterior com a ‘acte d’agraïment d’una cultura i acte de compromís’. Un compromís ‘mutu’, ha afegit, que va en les dues direccions, tant de la institució cap als guardonats com dels premiats envers la cultura i la llengua catalana. Els segons premis de la Fundació s’han lliurat aquest dijous a l’Auditori Nacional d’Ordino en presència del ministre de Cultura, Albert Esteve, el conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell; el director de l’Institut Ramon Llull, Àlex Susanna; i el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro.

La segona edició dels Premis internacionals Ramon Llull han reconegut aquest dijous tres personalitats que han contribuït a la projecció exterior de la llengua i la cultura catalana.

El primer és un premi honorífic i reconeix la promoció internacional de la creació catalana i destaca ‘un fet’ que mostra una especial sensibilitat o suport del seu autor cap a la tradició catalana. En aquesta ocasió l’ha rebut la directora artística de Perspectives Ensemble i flautista, Sato Moughalian, per la seva ‘actitud proactiva i entusiasta’ entorn del centenari de Xavier Montsalvatge l’any 2012, segons ha assenyalat el director de la Fundació Ramon Llull, Vicenç Villatoro. Concretament, el guardó reconeix el concert realitzat per Perspectives Ensemble en honor a Montsalvatge a la Morgan Library de Nova York i la gravació d’un CD amb música d’aquest autor que serà publicat el desembre del 2013.

Sato ha indicat que el treball sobre Montsalvatge està relacionat amb altres compositors contemporanis catalans com Benet Casablanca i Joan Valentí i ha afirmat que en la composició de les seves obres intenta entendre i tenir en compte altres aspectes de la cultura i la tradició catalana. Per exemple, la guardonada ha citat una de les grans peces de l’autor català, Cinc invocacions al crucificat que inclou cinc textos en cinc idiomes diferents, entre els quals un de Ramon Llull.

El segon premi destaca la millor traducció literària del català a un altre idioma realitzada en l’any en curs. La premiada ha estat Stefania Ciminelli per la traducció de l’obra Jo confesso de Jaume Cabré a l’italià. Villatoro l’ha descrit com la ‘traductora estrella’ del català a l’italià i Cimenelli ha agraït rebre el guardó per aquesta tasca pel seguiment que ha fet de l’autor. ‘És un repte literari i espero que segueixi sent-ho’, ha afirmat, en referència a la necessitat d’adaptar les referències i l’estil ‘peculiar’ de Cabré als lectors d’altres països. El premi té una dotació de 4.000 euros.

Per últim, el Premi internacional Ramon Llull ha estat pel catedràtic i expert en fonologia, Max Wheeler, per la seva trajectòria personal a favor de l’estudi i la difusió de la cultura catalana. Aquest ha agraït la confiança del jurat en la seva feina i ha destacat, sobre la salut del català, com a aspecte positiu la incorporació de persones de famílies immigrades amb el català com a segona llengua però com a aspecte negatiu ha assenyalat el fet que no sigui ‘necessari’ fora d’Andorra. Wheeler ha considerat que és una situació ‘difícil de canviar però no desesperada’ i ha apuntat que a part de la protecció de l’ensenyament en català potser no hi ha massa mecanismes imprescindibles per assegurar la seva bona salut.

Pel que fa a la situació del País valencià, el catedràtic anglès ha assegurat que està ‘estabilitzada’ però no s’ha mostrat ‘gaire segur’ que a la llarga el català es mantingui en aquest territori.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada