¿Quin és el Missatge per al nou any del Papa Francesc? El seu missatge per la Pau destaca enguany que la vida plena té un element essencial, la fraternitat: veure els altres no com a enemics o contrincants, sinó com a germans als quals cal acollir i estimar. I des de la fraternitat construir una societat justa i una pau estable i duradora.

Tots estem cridats a construir una comunitat formada per germans que s’acullen recíprocament i es preocupen els uns dels altres. El Papa denuncià des de l’illa de Lampedusa, lloc de dolor i de mort, on arriben emigrants i fugitius de les opressions del món d’avui, que hem globalitzat la indiferència, i ens hem habituat al sofriment dels altres, tancant-nos en nosaltres mateixos. Les nombroses situacions de desigualtat, pobresa i injustícia que hi ha en el nostre món revelen no només una profunda falta de fraternitat, sinó la mancança, i a vegades l’absència, d’una cultura de la solidaritat. L’individualisme, l’egocentrisme i el consumisme materialista debiliten els llaços socials i fomenten una mentalitat del “descartar” que porta a l’abandonament dels més febles, dels qui són considerats inútils, siguin vells, nens no nascuts, malalts, persones dependents… No volem veure les injustícies i ens fabriquem teories i ideologies que justifiquin els nostres egoismes més negatius. En el nou Any que estrenem, fem lloc per a aquesta vocació a la fraternitat i a la preocupació pels germans. Estem fets per a la reciprocitat, per a la comunió i per al do, creats amb una dignitat inalienable, que tots hem de respectar i promoure.

Immersos com estem encara en una crisi econòmica de grans proporcions, també descobrim que la fraternitat és la premissa per vèncer la pobresa. Aniria bé redescobrir la fraternitat en l’economia. El fet que les crisis econòmiques se succeeixin una darrere l’altra, hauria de portar a les oportunes revisions dels models de desenvolupament econòmic i a un canvi en els estils de vida. Un canvi que reclama cessions, renúncies, perdre perquè el conjunt guanyi, aportar amb justesa al bé comú perquè pugui ser redistribuït amb justícia. També deu ser cert que la crisi actual, amb greus conseqüències per a la vida de les persones, pot ser una ocasió propícia per a recuperar les virtuts de la prudència, de la temprança, de la justícia i de la fortalesa. Aquestes virtuts ens poden ajudar a superar els moments difícils i redescobrir els vincles fraterns que ens uneixen els uns als altres. Es necessita una conversió dels cors que permeti a cadascú reconèixer en l’altre un germà que m’interpel·la i que haig d’acollir amb totes les conseqüències.

Finalment la fraternitat genera pau social, crea equilibri entre llibertat i justícia, entre responsabilitat personal i solidaritat, entre el bé dels individus i el bé comú. I una comunitat política ha d’afavorir tot això amb transparència i responsabilitat. El necessari realisme de la política i de l’economia no pot reduir-se a un tecnicisme privat d’ideals, ignorant la dimensió transcendent de la persona humana. Quan falta aquesta obertura a Déu i a les seves lleis morals, quan pretenem dir nosaltres el que està bé i el que està malament, tota activitat humana es torna més pobra i les persones queden reduïdes a objectes d’explotació. La política i l’economia necessiten estructurar-se sobre la base d’un autèntic esperit de caritat fraterna i així podran ser instruments eficaços de desenvolupament humà integral i de pau social duradora.