Per a aprendre un ofici, la formació professional alemanya ofereix una tria entre dos centenars de titulacions de bona qualitat, que gaudeixen d’un remarcat prestigi, dins i fora de les seves fronteres, fruit de l’estreta col·laboració entre l’estat, l’empresa, els centres d’ensenyament, els sindicats i les cambres de comerç.
Persones vingudes de l’altra punta del món o de més a prop fan l’aprenentatge a Alemanya, tot i les dificultats que comporta aprendre la llengua germànica. Un exemple significatiu és el d’un ciutadà japonès que volia ser forner per a elaborar al Japó tantes varietats de pa, com té Alemanya.
L’alumne de formació professional a Alemanya és remunerat amb un salari de més de 1.200 euros mensuals, amb uns horaris restringits. Normalment, un cop finalitzades les pràctiques en el si d’una empresa, aquesta el contracta amb unes acceptables condicions econòmiques, com a fix.
Probablement amb un millor salari que no pas el que hagués percebut si hagués decidit realitzar estudis universitaris. Crec que a Espanya sobren titulats universitaris i manquen professionals de nivell mitjà. A Espanya, els professionals amb una FP són un 23% i a la UE el 47%
En el marc de la formació professional, per a fer el seguiment de com progressa l’alumne, a Alemanya és cabdal la tasca del tutor, figura que recentment ha estat introduïda a Espanya, probablement en un intent de donar una millor imatge de la que gaudeix actualment l’FP.
Per a que els obrers se sentin més integrats, les empreses, a Alemanya els cedeixen accions. El capital humà està representat, tant en el comitè d’empresa, com al consell d’administració. Espanya vol que en un futur els obrers tinguin representació en el consell d’administració.
Voler aplicar a Espanya el que es fa Alemanya, em sembla ben intencionat, però no gaire viable perquè es tracta de cultures i tradicions diferents. Els avenços socials aconseguits per Alemanya no em semblen extrapolables per decret. No tenim llurs esquemes mentals ni els mateixos valors.
Fa anys, un grup empresarial alemany decidí construir unes drassanes. Un cop tingueren l’avantprojecte enllestit, abans de començar les obres, el sotmeteren a consideració dels representants sindicals, acceptant la millora que proposaven de canviar l’ordre a la cadena de muntatge, gest impensable en les contrades del sud d’Europa, per part de l’empresariat.
A grosso modo, treballant menys hores, els obrers alemanys produeixen més, tant en termes de qualitat com de quantitat. Un exemple una mica frívol, però eloqüent, el tenim en la imatge que dona un equip d’obra pública en una rasa, en un carrer d’una ciutat alemanya: Un, a fora supervisant i, sis, a dins treballant de valent. A les contrades del sud podríem veure la figura inversa.
