Una enginyosa i recordable nit de comèdia i d’entreteniment és la que va tenir lloc al Barcelona Teatre Musical (BTM) aquest diumenge dia 3 de febrer en motiu de l’entrega dels guardons de la 5ª edició del Premis Gaudí de l’Acadèmia del Cinema Català. Una cerimònia divertida, distreta i gens enfarfegosa presentada i conduïda per un pletòric Andreu Buenafuente que va tirar de veta de monòlegs, acudits, interrupcions i, sobretot, molta gràcia, bon humor, esmolada ironia i esperit crític.

La gala, retransmesa per TV3 en una franja horària de màxima audiència, va comptar amb moments ben simpàtics com l’inaudit premi al millor actor terciari o la successió de diferents presentadors, com Joan Pera i Roger Pera, pare i fill, fent una paròdia de El curioso caso de Benjamin Button per introduir el Gaudí al millor maquillatge. En una àgil i amena cerimònia carregada d’instantànies de tot tipus va sorprendre la sortida a l’exterior del teatre del show man Buenafuente per buscar una improvisada copresentadora acompanyada de gosset o el duet interpretatiu que va formar Buenafuente amb Sergi Lòpez carregat de crítica reivindicativa contra el tractament dels governants envers la cultura i la pujada de l’IVA.

La gala va ser testimoni també del comiat del president de l’Acadèmia del Cinema Català, Joel Joan, que es retira després de cinc anys al capdavant d’un càrrec que atresora el mèrit indiscutible d’haver contribuït decididament a la fundació de la pròpia Acadèmia i a la seva difícil consolidació intentant i aconseguint donar resposta i cabuda a la complexitat i diversitat del cinema català.

El moment culminant de la vetllada va ser quan l’auditori del BTM es va posar dempeus per aplaudir el Gaudí especial concedit a tota una trajectòria artística per l’actriu Montserrat Carulla, una gran dama del teatre que va aprofitar aquest valuós reconeixement per homenatjar la professió i fer, alhora, un generós discurs de caire independentista.

La pel·lícula més nominada, Blancaneus de Pablo Berger rodada en blanc i negre i muda, es va emportar importants guardons com el premi indiscutible a la millor banda sonora d’Alfonso de Vilallonga i, sobretot, un dels grans premis de la nit que la feia mereixedora de ser considerada la millor pel·lícula de l’any en llengua catalana. Malgrat quedar-se lluny de les dotze nominacions, Blancaneus va fer prou mèrits per sortir reforçada de la cerimònia a l’aconseguir també altres guardons més tècnics per l’acurat treball de recreació d’una Andalusia de conte gòtic com el Gaudí al millor vestuari per Paco Delgado o el Gaudí a la millor direcció artística per Alain Bainée.

Lo imposible de Juan Antonio Bayona es va convertir en la gran triomfadora de la nit pel número d’estatuetes rebudes ja que va fer el ple en totes les categories que competia. El fenomen indeturable de Lo imposible va fer que obtingués el Gaudí a la millor pel·lícula europea, després d’encabir-la com es va poder per facilitar la seva participació en la cursa del premis Gaudí, i el premi al millor director pel jove i ja internacional Juan Antonio Bayona. Una absoluta nit d’èxit que va provocar que es premiessin tots els seus apartats tècnics nominats: millor so per Oriol Tarragó i Marc Orts, millor fotografia per Òscar Faura, millor maquillatge i perruqueria per David Martí i Montse Riba, millor muntatge per Elena Ruiz i Bernat Vilaplana

La nit dels V Premis Gaudí va resultar molt profitosa per una pel·lícula que ha estat força bandejada en els Goya espanyols com Una pistola en cada mano de Cesc Gay. Aquest esplèndid i enginyós film coral amb interpretacions d’altura va merèixer uns distingits guardons com el de millor pel·lícula en llengua no catalana, millor guió pel mateix director acompanyat de Tomàs Aragay, i una justa recompensa pel seu extens equip actoral gràcies al Gaudí al millor actor secundari per Eduard Martínez i el de millor actriu secundària per Candela Peña.

Pel que fa a altres cintes afavorides amb un nombre rellevant de nominacions com el film polític i de denúncia Fènix 11.23 de Joel Joan i Sergi Lara o la cinta paròdica del cinema de zombies (REC)3 Génesis de Paco Plaza, cal destacar que van marxar de buit de la festa del cinema català convertint-se en les pel·lícules més castigades de la vetllada. De la resta del palmarès cal consignar la pujada a l’escenari d’una embarassada i emocionada Maria Molins per recollir el premi a la millor interpretació femenina pel seu paper en EL bosc d’Òscar Aibar a partir d’un relat d’Albert Sánchez Piñol, d’altra banda, solitari guardó d’una pel•lícula que desentona enormement en la gala si tenim en compte les onze categories a les quals estava nominada. Un cas semblant al de millor actor principal per Àlex Munner, un dels prometedors protagonistes de Pulseres vermelles, pel seu paper a Els nens salvatges de Patricia Ferreira; i únic premi per una pel·lícula convertida en la gran vencedora del festival de cinema espanyol de Màlaga però que en els Gaudí s’ha quedat una mica lluny de les expectatives que comportaven les seves vuit nominacions.

De la resta de palmarès cal consignar el premi a la millor pel·lícula d’animació per Les aventures de Tadeu Jones d’Enrique Gato, la gran pel·lícula catalana d’animació de l’any i una de les més taquilleres. Aquesta cinta animada, de la qual ja s’ha anunciat la seva immediata seqüela, es va endur també un segon guardó pels seus efectes especials i digitals gentilesa de José María Aragonés. La pel·lícula The Pelayos d’Eduard Cortés s’ha quedat tan sols amb un guardó dels quatre als quals competia, el de millor direcció de producció per Eduard Vallès.

El premi a la millor pel·lícula per televisió va recaure en la tv movie Tornarem de Felip Solé en què es ret un homenatge els republicans derrotats i exiliats i que compta amb les darreres imatges de l’actor desaparegut Jordi Dauder. Un actor que pòstumament ha assolit d’alguna manera un nou reconeixement gràcies al Gaudí concedit a Antoni Verdaguer pel seu documental Jordi Dauder, la revolució pendent. Mentre que el premi al millor curtmetratge va ser per Lucía no está en casa escrit i dirigit per Celia Rico, un emotiu treball honorat per la presència d’una veterana com Assumpció Balaguer i el tristament desaparegut Fernando Guillén.

Per Joan Millaret / ACPG – Redacció

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada