Aquesta nit mirant les estrelles, belles sempre, però avui amb una brillantor especial, com si sabessin de les meves tristeses, dels meus sentiments de dona una mica apagats. I és perquè m’adono d’un maltractament d’un ésser que hauria de ser tractat amb el major dels respectes, que hauria de ser considerat com la flor més delicada i bella, que hauria de ser valorada per la seva noblesa. Però no, s’han oblidat que la dona és qui dóna vida a un nou ésser, qui treballa de sol a ombra, qui perdona, qui estima, qui sap escoltar.

De tot s’obliden i tracten la dona com si fos un moble més d’una llar, com si fos un vestit nou que s’usa i després de ser usat es llença i quantes coses més podria escriure, tantes que acabaria amb la tinta de la meva ploma i no aconseguiria acabar. Què trist de veritat, però també sé que hi ha persones que saben tractar bé a la dona, això m’alegra a mi com a dona que sóc, gràcies a Déu no he patit maltractaments, però quan maltracten una dona és com si maltractessin una part meva perquè també sóc dona.

Sí, aquesta nit escric aquesta carta mentre la lluna envolta la meva finestra, per desfogar una mica la meva tristesa i per encoratjar amb les meves paraules a tota dona maltractada a seguir. Ja no més!

I diuen: és el dia de la dona, i em pregunto, llavors per què hi ha tantes dones que dels seus ulls no deixen de caure doloroses llàgrimes. I continuo escrivint aquesta carta en què parlo amb mi mateixa, em miro i veig la dona que defensa els seus drets amb tota l’ànima i amb això vull retre un petit homenatge a totes les dones que han format una família, combinant la seva feina amb la cura de la llar. Dedicant sempre amb molt d’afecte i atenció als seus fills i marit amb molta devoció.

Molts sacrificis has hagut de fer i moltes vegades t’han fet patir.

Heu trobat grans reptes per resoldre, inventant al final la millor solució gràcies al teu esforç i devoció.

Moltes vegades sola t’has trobat, potser en algun moment l’afecte t’ha faltat, sempre als teus éssers estimats has estimat. En aquestes humils lletres un petit reconeixement vull fer per la vostra paciència, sensibilitat, la vostra bella manera d’estimar. Sou el tresor més gran que aquest món podia tenir, però per desgràcia moltes persones no ho han volgut reconèixer. Perquè la dona és portadora de vida i mereix l’afecte i respecte de tots a la seva felicitat.Com a dona, mare, àvia i amiga i per l’experiència que la vida m’ha donat, sóc aquí per enviar unes paraules de suport i de consol per saber que estàs travessant per un moment difícil.