Celebrant la Pasqua, el Papa Francesc va dir en una homilia: “Pere no va callar la seva fe, no es va rebaixar a compromisos, perquè la fe no es negocia (…) En la història del poble de Déu hi ha hagut aquesta temptació a vegades, la de retallar un tros a la fe, la temptació de ser una mica com fan els altres, la de no ser tan rígids; però quan comencem a retallar la fe, a negociar la fe, una mica a vendre-la al millor postor, comencem el camí de l’apostasia, de la no fidelitat al Senyor”. Aquest és el testimoni fidel dels màrtirs des del primer moment de l’Església. I avui encara hi ha “màrtirs” del catolicisme en molts països, per no ser infidels al do rebut.

La Pasqua és el nucli de la fe i el centre de tota la vida cristiana. L’experiència del sepulcre buit i de les aparicions del Ressuscitat són essencials. Captar la buidor de la mort, que ha estat ja vençuda. I ser mereixedors d’uns encontres amb Jesús ressuscitat que revelen la veritat de Jesús, que és el Fill de Déu i que viu per sempre. Ara es veu clar que “el Pare li ho havia posat tot a les seves mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava” (Jo 13,6), que la seva Paraula és la veritat i que els seus manaments ens porten cap a Déu i cap a la vida que no s’acabarà mai. El Crist Resssuscitat no rebutja ningú per la infidelitat tinguda, sinó que els torna a cridar misericordiosament per fer-los apòstols seus, els enforteix en la fe i els atorga els dons espirituals necessaris per a la seva missió santificadora i orientadora per a tota la humanitat.

No podem fer-nos una fe a la nostra mida, ni una fe que tria el que li agrada i el que no. Ni una fe al gust dels qui m’envolten, o que cedeix a les pressions del poder o de les modes o ideologies triomfants… La fe és el compromís d’acollir un Amor que ve de Déu, que ens transcendeix. “No sou vosaltres qui m’heu escollit a mi; sóc jo qui us he escollit a vosaltres i us he confiat la missió d’anar pertot arreu i donar fruit, i un fruit que duri per sempre” (Jo 15,16). El cristià porta a sobre una missió des de la Pasqua, que no pot trair. I amb la fe pasqual també s’hi vincula una ètica, sobretot en temes de dignitat de la persona i drets humans, de justícia social i repartiment just dels béns de la terra, de treball per la pau i la defensa de la vida, d’amor als més desvalguts. El cristià vol transformar la història segons el que Déu n’espera, segons un dinamisme d’amor i de justícia après en les paràboles sobre el Regne de Déu que Crist anunciava. En molts temes potser aquest testimoniatge el farà “diferent” als criteris mundans, o bé s’hi haurà d’oposar amb valentia. Ja els apòstols deien: “Cal obeir Déu abans que els homes” (Act 5,29).

La fe és un encontre amb Jesús que canvia la vida, un esdeveniment que ho capgira tot. “No es comença a ser cristià per una decisió ètica o una gran idea, sinó per l’encontre amb un esdeveniment, amb una Persona, que dóna un nou horitzó a la vida i, amb això, una orientació decisiva” (Benet XVI, Deus caritas est, 1). Prenguem el compromís d’orientar-nos i donar “sentit” a tot, des de la fe cristiana pasqual, amb l’esperança i l’amor ben vius. I gaudim del do de tenir fe, de ser membres de l’Església, de poder testimoniar Crist i transformar el món segons les Benaurances.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada