Cada vegada són més els judicis en què es presenta un missatge de WhatsApp com a prova, però, demostrar l’enviament o la recepció d’aquests missatges no sempre és fàcil, és una tasca més complexa del que a priori podria semblar.

Segons Javier Rubio, perit enginyer informàtic del Col·legi d’Enginyers en Informàtica de la Comunitat de Madrid, “per acceptar un missatge d’aquest xat com a prova cal analitzar, si és possible, tots dos telèfons mòbils. Tot i així, és molt difícil determinar, amb un cent per cent de fiabilitat, que l’emissor va enviar els missatges, en el cas que es tracti d’autenticació de missatges rebuts; o que el receptor els va rebre i, a més, els va llegir, en el cas que es tracti d’autenticació de missatges enviats.”

Casos en què s’ha acceptat els missatges d’aquesta popular app com a prova ja es poden trobar a la jurisprudència espanyola. Per exemple, un jutjat de Ferrol va condemnar a un home a 1 any i 9 mesos de presó per enviar més de 2.000 missatges a la seva exparella.

No obstant això, les autoritats jurídiques cada vegada tenen més en compte la vulnerabilitat de WhatsApp. Durant aquest estiu, coneixíem que dos investigadors espanyols, Jaime Sánchez i Pablo San Emeterio, havien descobert una fallada important en el sistema d’aquesta aplicació que permetia canviar el nom del remitent dels missatges.

“Normalment, la prova pericial d’autenticació de missatges de WhatsApp, s’ha de posar en valor la resta de les proves en un procediment judicial, ja que per si mateixa, tindria poca validesa en la majoria dels casos”, afegeix Ros. “Així mateix, és obligatori que la prova vagi avalada per l’informe pericial d’un perit informàtic col·legiat, ja que és relativament fàcil manipular una prova d’aquest tipus. Això implica que, si la prova no està fefaentment avalada, pot ser immediatament rebutjada pel jutge”, assegura l’informàtic.

Per Tecnonews / AMIC – Redacció