La desigualtat sigui quin sigui el seu gènere

Roser Rodríguez Jerez

La violència de gènere és un problema bàsicament de la desigualtat que existeix entre homes i dones, desigualtat pels mateixos sistemes socials, com parlar de masclisme no és només parlar d’homes, però parlar de violència de gènere sí és parlar de violència contra les dones. La violència és violència, l’exerceixi el gènere que sigui, encara que legalment, no es mesura pel mateix patró.

Durant molt de temps, i encara en els anys que estem, culpen en majoria al gènere masculí per la inseguretat el que ha dificultat la visibilitat de la violència, que també afecta profundament la societat, igual que altres formes de violència de gènere. Com és de difícil per als homes acceptar el fet d’haver estat violats sexualment, per paraules, per cops etc. El temor a les reaccions d’altres persones que augmenten la sensació de ser discriminats.

Com pot ser difícil creure el que els ha passat. La certesa que si revelen que van rebre abusos sexuals, la seva valentia i orientació sexual seran qüestionades. I temen un nou atac sexual, per la mateixa persona o per altres. És molt estrany les denúncies, d’homes de qualsevol edat, és molt baixa a tot el món, la ignorància de la societat sobre el tema i en no escoltar notícies sobre què han violat un home, perquè a la nostra cultura l’home sempre ha estat l’agressor. No podem oblidar que els homes van ser nens també.

Les víctimes de tota forma d’agressió a tot el món són les nenes i els nens. No es pot oblidar que si no els ensenyem des del bressol els veritables valors que faran possibles els canvis que es reclamen, no aprendran sols a l’edat que sembli als grans que han de tenir clar això i allò. Per a ensenyar des del bressol, ho han de tenir molt clar les persones que els ensenyen. Per això cal aprendre allò que mai ningú va ensenyar (en general). Les dones participem a la cultura i la transmeten; no en som conscients, ni els homes tampoc. Tot és universal. Només les dones s’interessen en aquests temes i de forma força aïllada.

La meva pròpia opinió, és que aquest silenci s’ha de trencar. Si s’aconsegueix conscienciar i encaminar adequadament la problemàtica, potser es podrien reduir les agressions sexuals en algun grau, per mínim que sigui.

TOTES LES NOTÍCIES