A la vida quotidiana, hi ha canvis naturals en els estats d’ànim.
Els problemes diaris que poden produir-se per dificultats familiars, econòmiques o laborals, són sortejats per les persones d’acord a les seves capacitats individuals per afrontar els conflictes.

De vegades una persona pot experimentar estats passatgers de tristesa quan les seves expectatives no són satisfetes o quan s’enfronten dilemes o contrarietats: decepcions amoroses, separacions familiars, atur, desajustos conjugals, o altres. Els trastorns depressius causen dolor i sofriment en la vida de moltes persones. Lamentablement, una gran majoria de les persones afectades per la depressió no busquen ajuda perquè elles mateixes desconeixen que gran part d’aquest sofriment podria ser evitat.

Avui se sap que el suport psiquiàtric i alguns medicaments poden ser summament eficaços per tractar la depressió. La pèrdua d’éssers estimats, els problemes en les relacions socials i personals com ara les humiliacions o discriminacions, la violència familiar, els problemes econòmics o qualsevol altra situació de gran tensió a la vida, poden precipitar episodis de depressió.

Com el nen es troba en un període de creixement i desenvolupament, és de vegades difícil establir si un nen simplement està creixent i adaptant-se als nous canvis i dilemes producte de l’edat, o si està patint un episodi depressiu. De vegades el nen té un canvi de comportament marcat que preocupa als pares, o el mestre assenyala que el nen ha canviat o té conductes que criden l’atenció.

Moltes dones tenen més estrès (tensió) per les responsabilitats que desenvolupen en la vida diària. Més encara, en mitjans de pobresa i quan les seves parelles no assumeixen la quota de responsabilitat que els correspon pel que fa a la cura dels nens, l’administració i el manteniment de la casa; generalment les dones es veuen aclaparades per la quantitat d’activitats que han de desenvolupar, inclòs el treball o l’ocupació. Algunes dones tenen una major càrrega de responsabilitat per ser caps de llar o per assumir la cura d’altres integrants de la família o dels pares ancians. Moltes dones tenen risc de deprimir-se després del naixement d’un nadó.

Encara que l’home té menys probabilitat de patir depressions que la dona segons les estadístiques, també tendeix a ser més reticent a admetre que pateix de depressió, de manera que pot emmascarar els símptomes o negar-los, fent més difícil que la depressió sigui identificada. Per aquestes raons, la depressió roman oculta i els riscos autodestructius augmenten. La depressió també pot afectar la salut física de l’home, encara que de manera diferent a la de la dona. En l’home, l’associació de no prendre en compte consideracions culturals en les manifestacions de la depressió, pot influir en que no es reconegui i diagnostiqui la depressió en certs grups socials. La depressió es dona en la dona amb una freqüència gairebé el doble de la de l’home.

La taxa de suïcidi en l’home és quatre vegades més alta que en la dona. També l’abús d’alcohol i drogues emmascaren en l’home la depressió, en major mesura que en el cas de les dones. En l’home, la depressió pot manifestar-se amb irritabilitat, ira i desànim, en lloc de sentiments de desesperança o desemparament.

Viure amb l’estrès o la tensió de perdre la feina, o de problemes econòmics o familiars, pot causar irritabilitat o produir un decaïment d’ànim. Fins a cert punt, sentir-se així és part de la vida.

Però si la persona sent aquestes coses per molt temps i amb més intensitat, i arriba a afectar també la seva vida quotidiana, llavors el que semblava ser un canvi d’estat d’ànim, pot haver-se convertit en un episodi depressiu. No s’ha d’acusar la persona deprimida de simular malaltia o ser mandrosa, ni esperar que surti d’aquesta situació d’un dia per l’altre. Amb el tractament la majoria de persones millora.

Cal tenir això en compte i repetir-li a la persona deprimida perquè repari en la importància que té el temps i l’ajuda rebuda.

Jo personalment, he passat les dues coses i encara, estic en tractament. Hi ha persones que no creuen en res d’això, i el primer que et diuen que bona cara tens, per estar amb una depressió, però ells no saben el que per dins es porta.