Els accionistes majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA) han formalitzat la demanda judicial contra el Govern d’Andorra i l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF) pels greus danys i perjudicis que l’actuació de l’administració els han causat en el marc del denominat ‘cas BPA’. La demanda manté el fil argumental ja explicitat en la reclamació interposada el 14 d’octubre passat i incorpora nous elements producte de l’evolució de l’afer. La petició inclou dos informes econòmics independents que valoren el Grup BPA en 482,8 milions d’euros i 496,4 milions respectivament. Es rebat l’informe que va considerar inviable el banc i que els darrers dies ha lliurat l’INAF, i es lamenta que tot el procés hagi anat encaminat a posar fi a l’existència de l’entitat sense garantir-li en cap moment la presumpció d’innocència.

 La voluminosa demanda presentada davant la secció administrativa de la Batllia evidencia que “els reiterats incompliments dels deures i obligacions del Govern i de l’INAF, abans i després que es produís la publicació de la nota del FinCEN, conjuminat amb les negligents actuacions dutes a terme des del dia 4 de març del 2015, són fets, accions i omissions constitutius d’una falta de servei, ocasionada per la mala organització del mateix, pel seu funcionament tècnicament defectuós, i per la manca de funcionament del servei en aquells supòsits en què estava obligat a fer-ho”. Es deixa clar que tant l’executiu com el supervisor han actuat d’una forma coordinada en la causació del dany a BPA i els seus accionistes majoritaris i s’adverteix a l’administració andorrana que no es pot escudar -com intenta fer-ho- en l’actuació del FinCEN per eludir la seva responsabilitat. Ben al contrari, es retreu tant al Govern com a l’INAF que en tot el procés hagin donat per bons els arguments de l’organisme nord-americà quan a data d’avui no hi ha cap sentència ferma en contra de BPA i ni tan sols el supervisor financer ha presentat cap plec de càrrecs ni contra l’entitat ara en fase de resolució ni contra cap dels seus accionistes, administradors o executius. Tampoc el FinCEN ha imposat cap mena de sanció una vegada retirat el ‘Notice’.

Vistes les actuacions i les omissions protagonitzades per l’administració andorrana i els perjudicis soferts, la família Cierco reclama de manera solidària al Govern i a l’INAF una indemnització de 364,6 milions d’euros, que és l’equivalent al 75,5% -exactament el percentatge accionarial que ostenta de BPA- de la valoració econòmica més conservadora de les dues que s’annexen en la demanda. Les firmes Tracis i Gran Thornton Advisory han estat encarregades de fer les anàlisis de valor del grup. Amb les dades a 31 de desembre del 2014 i amb mètodes i criteris lleugerament diferents, arriben a conclusions molt similars. Mentre Tracis valora el grup en 482.800.000 euros, Thornton ho fa en 496.396.000 euros. En la motivació de la denegació del darrer recurs administratiu presentat pels accionistes majoritaris de BPA, l’INAF i el Govern pràcticament coincidien en afirmar que la valoració era una “mera especulació a l’alça”. Però ho deien sense aportar cap mena d’informe contradictori i obviant que abans de la intervenció de l’entitat el propi supervisor va avalar la valoració de Banco Madrid que pràcticament al cèntim d’euro repeteixen avui les dues firmes avaluadores. Alhora, l’INAF retreu als demandants que no han tingut en compte la successió de fets ocorreguts a partir del 10 de març del 2015.

L’escrit presentat dimecres no pot més que corroborar la certesa d’aquesta darrera afirmació i, tanmateix, recordar que de l’ocorregut a partir d’aquella data no se’n pot fer responsable als accionistes del banc, als quals se’ls va “apartar, humiliar i se’ls va ocultar tota mena d’informació relativa a la situació de BPA”. En aquest sentit, en la demanda es recorda que més enllà del perjudici econòmic causat també s’ha sofert un dany moral i reputacional la reparació del qual no es descarta sol·licitar més endavant. També es reserven els demandants el dret d’actuar contra tots els membres del consell d’administració de l’INAF i, especialment també, contra la seva directora general, de la qual caldrà analitzar un eventual comportament il·lícit penal atesa la seva condició prèvia d’auditora responsable a Andorra de la firma KPMG, que durant diversos exercicis va analitzar degudament BPA sense advertir cap anomalia destacable. De fet, es fa constar que mai abans del 10 de març del 2015 ni l’INAF ni el Govern havien fet cap inspecció al banc objecte de procés de resolució ni li havien imposat cap sanció.

La fonamentació de la reclamació

L’escrit, de 125 pàgines i que inclou diversos annexes en formats documentals i també digitals, fa un extens relat de tot el procés en el qual cal emmarcar el ‘cas BPA’ i determina diverses accions o omissions, tant de l’executiu com del regulador, que irremeiablement han conduït al dany causat als accionistes majoritaris de l’entitat bancària. S’identifiquen pràctiques negligents de l’administració andorrana anteriors al reiterat 10 de març -com la deixadesa i inconcreció amb la qual s’hauria respost el ‘non paper’ enviat per les autoritats americanes advertint de les deficiències que presentava el sector financer del Principat- i també de posteriors. I, fins i tot, s’adverteix de la manca de rigor i previsió amb la qual es va actuar entre el 4 de març, quan el Govern té coneixement de les intencions del FinCEN, i el dia 10, que és quan l’advertència es fa realitat amb la publicació del ‘Notice’.

En el cos de la demanda es deixa palès que el Govern no pot pretendre que no hi va haver cap relació entre la nota verbal de l’agost del 2014 i l’acció del FinCEN perquè el propi conseller econòmic de l’ambaixada dels Estats Units a Espanya va assegurar que com que Andorra no els havia fet cas s’havia hagut de recórrer al martell. També es deixa constància com la desproporcionada intervenció pública del cap de Govern, Toni Martí, el mateix 10 de març del 2015, lluny de treure ferro a l’afer va generar més alarma i va fer decidir altres autoritats financeres -com l’espanyola amb Banco Madrid- o operadors bancaris a malmetre la situació de BPA. En aquest sentit, es posa de relleu que, per exemple, a l’INAF mai no li va “importar gaire la viabilitat del banc”. I, de forma coordinada amb l’executiu, l’única pretensió va ser preocupar-se per la resta de la plaça adoptant decisions i aplicant mesures, en alguns casos, sense cobertura legal que s’han pretés legalitzar posteriorment amb l’aprovació “a corre-cuita” de la Llei 8/2015 coneguda també com a ‘Llei BPA’ o ‘Llei de l’AREB’. Mesures totes elles partint d’hipòtesis i presumpcions que han conduït a la destrucció de BPA sense plantejar solucions alternatives, que sí que s’han donat en altres casos arreu del món. Hi ha exemples a Letònia i Macau de bancs que van poder reprendre l’activitat després d’haver-los estat imposada la secció 311 de la Patriot Act.

L’esmentada llei també és objecte de crítica jurídica fonamentada i es considera anticonstitucional atès que alguns dels seus preceptes són retroactius amb la voluntat de permetre cobrir a posteriori actuacions inicialment realitzades fora de la llei. Alhora, el text legal aprovat en temps rècord pel Consell General esdevé arbitrari i expropiador de béns sense preveure cap tipus de compensació econòmica com la Constitució estableix. La normativa, qualificada de “llei d’excepció” en la demanda, també fonamenta desigualtat en tractar de forma diferent els accionistes en funció del nombre de títols que ostentin, un criteri que de cap manera contempla la directiva europea que inspira el text i que està pensada per a entitats bancàries amb problemes de liquiditat i solvència, fet que no era el cas de BPA, que en el moment de la seva intervenció gaudia d’una “sanejada situació”. La valoració econòmica negativa (-103 milions) que en fan posteriorment les autoritats andorranes és el resultat, en qualsevol cas, de la gestió de l’administració, que en una altra manca de servei no va presentar cap al·legació davant el FinCEN ni va defensar els interessos de BPA a Banco Madrid davant les autoritats espanyoles.

L’informe de l’INAF sobre la viabilitat del banc

Un dels aspectes novedosos que inclou la demanda jurisdiccional -que recorda per exemple que el març del 2014 la direcció de BPA ja havia posat en coneixement de l’INAF els casos, judicialitzats i que no ho estaven, que podien afectar l’entitat i el conjunt del sistema financer; casos que després van coincidir amb els citats pel FinCEN i sobre els quals el supervisor no havia fet cap remarca de cap tipus- és el rebatiment de l’informe emès l’abril de l’any passat per l’INAF sobre la viabilitat de l’entitat bancària intervinguda. Després que el Tribunal Constitucional obligués el supervisor a entregar aquest document, finalment el divendres 3 de juny l’informe va ser lliurat als accionistes majoritaris de BPA amb l’únic objectiu que pogués ser analitzat als efectes escaients de la demanda que aquí s’anuncia.

Doncs bé, “una primera lectura i una subsegüent anàlisi d’urgència de l’informe ens porta a constatar que el mateix, per la missió que li encomana la pròpia norma legal d’aplicació, hauria de ser analític, documentat i amb una argumentació econòmico-financera suportada en xifres contrastades. Però no ho és”. La major part del treball és un relat de fets partint de la base que les acusacions del FinCEN són certes. Destruint, per tant, la presumpció d’innocència, donant per culpable el banc i els seus accionistes, i no proposant mai solucions alternatives encarades a fer rutllar l’entitat. Al contrari, “l’informe presenta una valoració de la viabilitat de l’entitat totalment esbiaixada i predeterminada vers una voluntat d’iniciar el procés de resolució del banc, que no pas de reestructuració del mateix”. És a dir, l’informe de viabilitat es basteix a partir d’una conclusió predeterminada: cal liquidar BPA.

L’estudi, que conté diverses errades que ja en aquesta demanda es posen de manifest i que es debatran en la causa específica que ara caldrà reprendre a la Batllia, inclou algunes dades suggeridores. Parla que “entre el 9 i el 13 de març del 2015 els clients van ordenar transferències per import total de 105 milions” fet que de seguir aquest ritme hauria compromès, probablement manté l’informe, la liquiditat i la solvència de BPA. Però, el que cal demanar-se, i la demanda ho fa, per què l’INAF inclou el 9 de març com a data significativa si la intervenció del banc es va anunciar el dia 10 quan l’entitat pràcticament ja havia tancat les seves portes. “Seria interessant saber si es van produir reintegraments extraordinaris durant el dia 9 (i també durant el dia 10, abans de fer-se pública la nota del FinCEN), els quals, en tot cas, només podrien ser induïts per qui tenia en aquell moment la informació del que s’anava a produir el dia 10, que serien només institucions i persones molt concretes”. I, fins i tot, seria bo analitzar els moviments compresos entre el 4 i el 10 de març del 2015, apunta la demanda.

La deficient motivació de l’administració

Un altre element nou que incorpora la demanda entrada a la Batllia és la discussió jurídica en relació als arguments usats pel Govern i l’INAF en la denegació del darrer recurs administratiu presentat per la família Cierco. La desestimació es va comunicar el 9 de maig, quan ja feia uns mesos de la presència d’un nou cap del gabinet jurídic governamental. Contra allò previsible, dita denegació rebat elements que van més enllà dels plantejats en el recurs, i que pretenen suplir “l’absència de motivació” que presentava la primera desestimació. En tot cas, i més enllà de posar de manifest que no escau discutir sobre qüestions no tractades o introduir arguments no usats fins al moment, la demanda rebat especialment dos fonaments que comparteixen, en essència, tant l’INAF com el Govern. El primer, el ‘fet del tercer’, per la qual es passa la responsabilitat al FinCEN. I el segon, considerar, per part del supervisor, és clar, que els accionistes majoritaris de BPA són també responsables encara que sigui parcialment del dany.

 Respecte de la intenció de l’administració andorrana de culpar l’agència del Tresor nord-americà recordant, per exemple, que la família Cierco ha actuat també legalment contra el FinCEN als Estats Units, es recorda que l’INAF i el Govern van adoptar mesures desproporcionades tot donant per bona “una hipotètica activitat” il·lícita esmentada per l’organisme americà “Tan hipotètica era que el FinCEN ha retirat la nota el 18 de febrer del 2016 i encara no ha estat resolt l’expedient sancionador contra BPA incoat per l’INAF, en el qual ni s’ha formulat cap plec de càrrecs”. En relació al trasllat de la responsabilitat als accionistes integrants del consell d’administració, la demanda recorda que “la situació jurídica de BPA en matèria de disciplina bancària era correcta l’11 de març del 2015, dia de la intervenció”. I que “tant l’INAF com el Govern estan intentant invertir la càrrega de la prova i donen per assentada una culpabilitat inexistent. I ho fa sense un procés degut, condemnant els nostres mandants mitjançant unes resolucions denegatòries d’una sol·licitud administrativa”.

(Text: Grup Cierco)