El tema dels confinaments i els contagis ha estat, de fet, el que ens ha mantingut més preocupats durant el curs, a tots els alumnes que s’han de presentar per a la selectivitat. Un cop acabat el col·legi, arriba l’etapa en la qual els adolescents han de decidir de quina manera continuar amb el seu creixement professional. Donada les possibilitats, molts d’ells decideixen iniciar una carrera universitària i és aquí on els pares compleixen un paper fonamental.

Sense arribar a decidir per ells, els pares poden orientar els fills a triar la carrera que marcarà la pauta de la seva vida durant els propers anys.

Quan s’és pare de família sempre es vol el millor per als fills, però no sempre les opinions entre les dues parts estaran d’acord. Per exemple, a l’hora de triar una carrera, algunes vegades els pares poden tenir en ment una disciplina que voldrien que els seus fills estudiïn, però, a l’altre costat, estan pensant en una disciplina completament diferent.

Si bé no es tracta d’imposar una decisió, cal tenir en compte també que en molts casos les experiències i valors dels fills poden portar a prendre decisions que en un curt temps poden canviar. Per això, per no creuar aquesta fina línia, la millor opció és orientar els joves o adolescents a prendre una decisió que els deixi satisfets.

El principal paper dels pares és ser guia dels seus fills perquè ells puguin triar per si mateixos.

Si bé de vegades és difícil separar les ambicions personals o, en alguns casos, allunyar-se de ‘la cursa familiar’, la clau és que els pares puguin conversar amb els seus fills sobre les seves fortaleses i debilitats, evitant en tot moment els prejudicis que es puguin tenir sobre alguns sectors laborals.

Així mateix, crear espais perquè els fills puguin analitzar les carreres, triar críticament i assumir les conseqüències és una experiència que els generarà autosuficiència.

No perquè es tregui 10 de nota en matemàtiques ha d’estudiar aquesta mateixa carrera, o perquè li agradi tocar la guitarra, har d’estudiar música. Hi ha una clara diferència entre el que és un ‘hobby’ i una professió.

Si bé en alguns casos sí que hi ha una predisposició per portar a una carrera professional el do natural, no s’ha de veure com una llei. En aquests casos és fonamental preguntar-li al fill com es veu en el futur. Si es veu guanyant diners del ‘hobby’, és un bon senyal.

Per descobrir la teva vocació necessites ser sincer amb tu mateix, saber què t’agrada fer, quins són els temes pels que tens més curiositat i identificar l’activitat correcta per la qual sents haver nascut, la que t’apassiona.

Finalment, la millor manera d’orientar els fills a triar la carrera es basa en una comunicació efectiva i  entendre que, com a pares, arriba el moment de deixar d’intervenir per passar a donar suport.

Aquesta és un nova etapa en el teu destí, és una oportunitat que la vida et dona perquè siguis millor.

No hi ha demà per començar, és avui.