Al llarg de tres setmanes durant el passat mes de novembre va tenir lloc la novena i darrera intervenció arqueològica al jaciment de la Roureda de la Margineda.

Després d’un llarg període d’excavacions (des de l’any 2007 quan es començà a perfilar la importància i l’abast de les restes que anaven apareixent) s’ha assolit finalment l’exhauriment de la zona delimitada corresponent a una àrea que va ser habitada en diferents períodes de manera interrompuda des de l’edat del Bronze.

La fase que va deixar una empremta més visible i a la que corresponen la majoria de les restes de murs i espais descoberts respon a un nucli d’hàbitat o poblat (segles XII-XIV dC) que s’estenia per aquest vessant.

Cal dir, però, que l’actuació ara realitzada sobre algunes zones limítrofes del jaciment ha confirmat que ens trobem únicament davant d’un sector de l’assentament real, ja que existeixen clars indicis de la seva continuïtat tant al nord com a la zona oriental. No obstant això, les modificacions urbanes del terreny van provocar la pèrdua definitiva de part del jaciment impossibilitant així una estimació acurada de la superfície total ocupada o l’aproximació a la seva configuració detallada. Sigui com sigui, el volum d’informació és tal, que permet fer una interpretació sòlida de les restes com a un conjunt de (com a mínim) cinc vivendes agrupades que van sorgir a l’entorn d’una sèrie d’espais públics com ara carrers pavimentats amb lloses i zones obertes o patis. Les cases, molt possiblement amb un pis superior en molts casos, es bastien amb sostres de pissarres i fusta, i es dividien en diverses estances reservant la planta baixa normalment per a l’emmagatzematge, la cuina i els treballs domèstic, mentre que el dormitori quedava situat a la part alta de l‘habitatge.  

Per altra banda, la recuperació d’objectes a l’interior d’aquests àmbits ha estat continua i segueixen perfilant detalls sobre diferents aspectes del treball i la vida quotidiana en aquest territori en època medieval. En aquest camp destaquem exemplars de la vaixella d’ús comú a la cuina (com gerres, morters i gibrells), una nova clau de pany, un cadenat de cilindre, una navalla plegable o, fins i tot, una moneda de Felip II de França utilitzada com a penjoll entre altres.

Per tot plegat, es pot afirmar que l’ampli repertori i estat de conservació dels materials de la Roureda representaran, sens dubte, un catàleg de referència per als futurs estudis dels arqueòlegs sobre aquesta matèria.

El mateix es pot dir de les restes posades a la llum d’un poblat medieval ja que es tracta de l’únic testimoni d’aquesta naturalesa, excavat i estudiat en profunditat a les valls d’Andorra i al seu territori més proper.

Esdevé un clar exemple d’un model d’ocupació dels habitants sobre el territori i, de retruc, de l’arquitectura civil d’aquest període, la qual és també reflex de les transformacions urbanes produïdes en diverses etapes.

Així doncs, el poblat de la Roureda de la Margineda juga un paper cabdal en el coneixement històric del país i com a tal ha de ser preservat. Precisament en l’àmbit de la conservació i la difusió patrimonial, s’ha realitzat una nova actuació de manera paral·lela a les excavacions. L’actuació ha consistit en l’adequació per a la visita de grups organitzats de diverses parts del jaciment que venen a sumar-se a aquelles àrees ja obertes, permetent fer un recorregut per una part essencial de la història andorrana.

(Text i foto: Molines Patrimonis)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada