La  importància social de la cultura rau en el fet que ens atorga un sentiment de pertinença. Cada un de nosaltres se sent representat per un grup de tradicions, conductes, hàbits, valors, emocions i pensaments que són més o menys part de la societat en la qual es desenvolupa la nostra vida quotidiana i que ens ofereix una idea de pertinença. Heus aquí on trobem l’altra cara de la moneda. Si la cara de la integració és la disminució de les diferències entre cultures diferents que comunica alguns conflictes, la creu és la disminució del sentiment de pertinença. Sentiment i necessitat bàsica i plaent per a tot ésser humà.

Però el nostre país, la nostra cultura de països o continents, com a nivell de família o parella ja se’ns queda petit. El fet és que tenim més possibilitats, més alternatives, som més independents. No tenim per què aferrar-nos a res, ni a ningú. No obstant això, i malgrat la força que sempre tindrà una cultura en la societat, convé donar un toc d’atenció. Qui pensi que amb les telecomunicacions, Internet i la globalització, la cultura pot créixer més com a vehicle de les tradicions, inquietuds, sentiments, emocions i valors d’uns ciutadans Si realment la cultura és un procés interactiu, potser arribi el moment en què l’expressió plena i individual de l’ésser humà autèntic es reveli contra tot un entorn que amenaça amb anar-se’n llevant a poc a poc de la seva ànima d’amagat, en favor d’una societat del benestar materialista més minoritària en la mesura que tots ens entestem a no quedar-nos enrere, en què sigui de tots i per a tots. Però ningú sacrifica el seu patrimoni, el seu projecte de vida, la seva economia. Ni els que tenen menys, ni els que tenen més. No calen, índexs econòmics, ni molts zeros a la nòmina del veí per encendre l’orgull, només cal aquests dos adverbis, “més” i “menys”.

I potser l’ordre d’ambdós s’hagi invertit. Crec, que avui en dia es desatenen altres tipus d’interdependència menys valorats per una cultura, que cada dia, és menys cultura en una societat que, malgrat la seva eficiència, cada dia és menys social, menys grup i, en canvi, més empresa. ¿Empresa per a què? ¿Per a qui? Potser abans de fer-nos preguntes sobre tot el bé que fem a una societat, hauríem de preguntar-nos, quant bé vam rebre d’ella. Potser avui, en aquest món súperpoblat i ple de recursos, no sigui independència el que ens falta, sinó tot el contrari. I és que la cultura no només s’ha construït dels avis / es que conten les seves batalletes, sinó també del nét / a disposat a escoltar-les. De la mateixa manera que la comunicació mai s’ha compost només d’emissor, sinó també de receptor,

Encara que es consideren valors culturals les tradicions, els ritus, el llenguatge, l’art, la culinària i la vestimenta; es pot assumir, d’acord a l’expressat en el paràgraf anterior, que també els altres valors s’inscriuen dins de la categoria de valor cultural, en tant que una societat els adopti com a models de vida. Dins el grup de valors que poguéssim assimilar al concepte de valors culturals estarien: Valors religiosos. Valors morals. Valors estétics.Valores intel·lectuals .Valores afectius Valors socials -Valors físics .Valors econòmics etc En definitiva, els valors existeixen per a qui els adopta com a forma de vida, sense acceptació no existeix el valor.