El corromput és el pervertit, allò que no compleix les seves funcions pròpies o naturals. Antigament “corrupte” era sinònim de “corromput” però ara sol usar-se només per designar a les persones corrompudes.

S’entén per corrupció com els comportaments duts a terme per una persona o per un grup de persones, que es consideren violadors de les normes socials, Diàriament ens podem trobar amb situacions on la corrupció succeeix des de la llar fins a la política.

És típicament corrupte el representant o empleat públic que usa la seva posició per a benefici propi, ja que desvirtua la seva funció pública i la institució mateixa que l’empara. Aquesta corrupció ocasiona ineficiència i fins i tot pot impedir que el Govern compleixi amb els seus fins. En tot cas reprimeix a la justícia i involucra un abús d’autoritat.

La corrupció s’estén molt més enllà del suborn i l’abús de recursos públics per a profit personal, els partits polítics, el congrés, les forces armades, el poder judicial, les clíniques i els hospitals, la policia, els empleats públics, les empreses privades i els mitjans de comunicació, etc.

Penso i crec que per controlar la corrupció no n’hi ha prou l’existència de normes, controls i sistemes, si no hi ha una política adequada que la faci complir, per a tots per igual, no amb favoritismes.

Tot el món la pateix però molt poc es fa per evitar-la. La corrupció en el món del treball creix dia a dia, juntament amb la informalitat laboral i la desocupació.

La corrupció ha estat un problema constant durant molts anys. Milers de milions d’euros es perden anualment en suborns i altres formes de corrupció. És difícil calcular quants recursos s’estan desaprofitant en la corrupció, perquè no moltes persones involucrades estan disposades a parlar-ne per por a la llei o a perdre la seva feina. Molts accepten que els suborns són el cost de fer negocis.

Normalment, quan es paga un suborn, l’empresa o l’empleat està desesperat, cosa que no és una imatge ideal per presentar a l’opinió pública. La persona amb la qual es fa el tracte no té la millor integritat i, per tant, és probable que tracti de buscar dreceres, cosa que afecta la marca de l’empresa.

Fins i tot quan les empreses obtenen el contracte que desitgen, és menys rendible per a elles en el llarg termini, ja que els suborns pagats poden reduir considerablement el marge de benefici.

Esperem que els teus companys de treball siguin tan honrats i valents com tu, perquè si no, és molt possible que et donin de costat, fins i tot pot ser que testifiquin en contra teva per por, perquè hauran rebut les mateixes amenaces que tu. Això et desmoralitzarà així que pot ser que hagis de recórrer a ajuda psicològica, que novament, pagaràs de la teva butxaca.

N’hi ha que suggereixen que la corrupció és part de la naturalesa humana. Per cert, la mera existència de la justícia i el bé fan possible la corrupció.

Pensem que la corrupció ha infectat tot, lluitem per establir espais que la mantinguin fora. No tot és perversió; en cas contrari, no podríem sobreviure. Sabem que hi ha societats moltíssim menys corruptes.

Amb lleis no recuperarem el sentit de la nostra vida política ni assegurarem la integritat de les nostres institucions. La corrupció és fonamentalment un problema cultural, amb arrels en la nostra història i les nostres relacions personals,

La corrupció és un atac contra la democràcia, els serveis públics de qualitat i la prosperitat. Encara que pensem que la corrupció ho ha infectat tot, lluitem per mantenir-la fora, no tot és corrupció, en cas contrari, no podríem sobreviure. Això vol dir que les empreses tenen els mitjans per eradicar la corrupció en els seus entorns i evitar les enormes pèrdues que a l’economia causen els tractes deshonestos. L’ètica és un conjunt de regles de conducta que es basen en principis i valors, regles de vida amb les que ha de ser coherent per a, a través d’elles, jutjar-se a si mateix. Aquestes regles són considerades necessàries per poder viure en societat. Val aclarir que no tota l’ètica està consignada en lleis i estatuts. L’ètic no és sinònim de la legalitat.