El referèndum del 14 de març de 1993 sobre la Constitució del Principat d’Andorra va fer palesa, en un exercici de democràcia directa, de la voluntat del poble d’Andorra d’esdevenir el dipositari formal de la seva sobirania i exercitar amb independència els seus desigs i llibertats. Vist en perspectiva, el procés responia a una adaptació modulada en els segles, a mesura que el país feia front a les circumstàncies i reptes que es presentaven i que s’havien de resoldre des dels òrgans de Govern. Vinculats per la Constitució com a norma suprema, la ciutadania i els poders públics van encarar la seva posada en funcionament amb les oportunitats que oferia una nova manera de presentar-se al món i de desenvolupar un potencial que creix dia a dia.

Vint-i-un anys més tard, la Constitució segueix sent un marc per al futur, un document en què el poble d’Andorra va decidir “perseverar en la promoció de valors com la llibertat, la justícia, la democràcia i el progrés social”, com diu el seu preàmbul. L’objectiu que es pretenia era alt i encoratjador. La lògica del temps, amb el canvi generacional conseqüent i sota nous determinants, demostra la necessitat de mantenir aquesta ambició per acomplir el compromís que configura el projecte del país, el destí d’Andorra.

Al llarg de més de dos dècades, se’ns han presentat també molts interrogants. És convenient que els formulem, que reflexionem, que adoptem un sentit crític, una actitud innovadora; com la que es va adoptar ja fa més de vint anys, en el respecte als principis de protecció dels drets i llibertats dels individus que són els que han de dominar el nostre sentit de democràcia. Llegim una vegada més la nostra Constitució, que és de tothom, i celebrem aquest dia de festa per recordar que el 14 de març és el dia del poble d’Andorra.

Molt bona festa de la Constitució per a tothom!