El cap adjunt del gabinet del vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Amadeu Altafaj, ha assegurat que Andorra, en no formar part de la Unió Europea, no pot comparar-se ni amb Xipre ni amb qualsevol altre estat membre en matèria d’IRPF. També ha destacat que la UE respecta la sobirania de les institucions andorranes i que per tant no intervindrà en el debat sobre el percentatge que ha de tenir el nou impost, ja que estan convençuts que es fixarà tenint en compte els paràmetres en què es desenvolupa l’economia andorrana. Malgrat tot, Altafaj ha deixat clar que la intenció de la Unió Europea és incrementar clarament el diàleg sobre qüestions fiscals amb Andorra, però no ha volgut fer una previsió de quan serà una realitat l’intercanvi automàtic d’informació fiscal. El que sí que ha indicat és que la Unió Europea primer vol avançar en termes de ‘coordinació fiscal’ a nivell intern, i després amb els països tercers.

El membre del gabinet d’Olli Rehn, Amadeu Altafaj, ha explicat que és difícil posar un termini en relació a l’intercanvi automàtic d’informació fiscal que haurà d’adoptar Andorra, ja que els temes fiscals són molt complicats en el si de la Unió Europea, però ha assegurat que per avançar cap a una unió econòmica i monetària més completa ‘també hem d’avançar en termes de coordinació fiscal a nivell intern primer, i amb els nostres socis com Andorra després’. Altafaj ha remarcat que parla de ‘coordinació fiscal’ i no d’harmonització, perquè es volen evitar fenòmens de competència deslleial el el si de la UE.

Segons Altafaj, això no vol dir que no siguin les institucions andorranes sobiranes les primeres que han de definir els paràmetres del seu sistema fiscal, i per tant, ha assegurat que des de la UE es té un ‘respecte absolut’ a una discussió que primer ha de tenir lloc a nivell intern a Andorra, però sempre tenint en compte l’entorn econòmic europeu. El representant de la Comissió Europea ha indicat que des de la institució europea no hi haurà interferències en els passos que vagi fent Andorra, però sí ‘l’exigència de diàleg important’. A més, considera que això serà positiu per a les dues parts, ja que reforçarà la imatge d’Andorra i esvairà ‘les ombres que algú ha volgut projectar-hi en termes de transparència del seu sistema financer’.

Pel que fa a la futura implantació de l’IRPF i als dubtes de si un tipus del 10% serà homologable tenint en compte el que ha passat a Xipre, Altafaj ha assegurat que Andorra no és un país de la Unió Europea i, per tant, no es pot comparar ni amb Xipre ni amb qualsevol altre estat membre, i ha reiterat el respecte que hi ha d’haver cap a les institucions sobiranes ‘en aquest esforç per refundar la fiscalitat del país’ i per millorar el finançament públic. Per tant, ha dit que ‘no condicionarem aquest debat, i molt menys en termes de percentatges d’aquest IRPF que s’està discutint, però volem incrementar clarament el diàleg sobre les qüestions fiscals entre la UE i Andorra’, per evitar fenòmens de deslocalització, competència deslleial, o manca de transparència, ja que aquests aspectes poden tenir efectes negatius en les economies dels països veïns d’Andorra.

En aquest sentit, el representant de la Comissió Europea a la Trobada Empresarial al Pirineu, patrocinada per Crèdit Andorrà, s’ha mostrat ‘moderadament optimista’ quant a la recuperació econòmica espanyola, ja que es preveuen xifres de creixement positiu de cara el 2014. També ha assegurat que la situació a nivell europeu s’ha calmat, ‘els mercats donen més confiança a les economies de la zona euro i la viabilitat de la moneda està fora de dubte’. Tot i això, Altafaj ha dit que el que més preocupa és l’accés al crèdit per part de les empreses espanyoles, una problemàtica que ‘també té un impacte a Andorra’.

Per això, durant la seva intervenció en la Trobada, ha dit que a nivell europeu cal fer front al repte ‘de reobrir les aixetes del finançament’, ja que la recuperació segueix condicionada a l’elevat nivell de deute públic dels països, i també buscar fonts alternatives de finançament més enllà dels bancs. D’altres reptes que té Brussel·les són la posada en marxa del mecanisme de fons de garantia únic, que es presentarà en breu, i l’assoliment de la unió bancària, que la resta de ponents, José Carlos Díez i Alberto Moro, han assenyalat com a mesura clau. Un altre dels objectius és l’augment de la industrialització del continent, per passar del 16 al 20% del PIB el 2020.

En el torn de preguntes, ha sortit la qüestió de l’independentisme català, sobre la qual Altafaj ha declinat opinar, limitant-se a dir que fins que no hi hagi cap proposta formal, la Comissió Econòmica no ha d’intervenir en aquest debat. De la seva banda, l’analista en cap d’Intermoney, José Carlos Díez, ha assegurat que ‘en una Catalunya independent tots els bancs catalans farien fallida el primer dia’, ja que no podrien assumir el deute públic que actualment suporten els bancs espanyols, i el conseller delegat de Solventis, Alberto Moro, és del parer que el procés pot ser possible però en el context actual seria molt complicat perquè Catalunya és qui més ha sofert la retallada d’ingressos fiscals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada