La Junta Directiva de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA), reunida
en sessió ordinària de data d’avui, ha acordat emetre el comunicat següent:

Davant la situació derivada del comunicat del FinCEN del passat 10 de març,
així com la intervenció de l’entitat financera BPA:

La CEA vol manifestar la seva total confiança i suport a les institucions del
nostre estat de dret i al sistema financer del País.

2 comentaris

  1. Ciutadà, tens raó en gairebé en tot, però a diferència d’Andorra, aquests altres països que anomenes és que aquí l’avaricia ha fet que només hi hagués 5 bancs, no 40 com a Mònaco o 300 com a Luxemburg, el que l’ha convertit en un objectiu molt més fàcil. D’això la culpa no la tenen els americans. Ah, en lo dels 7 milions de Km t’has passat, no crec que els marcianos decideixin res.

  2. JO SÓC ANDORRÀ
    Les guerres de veritat ja no es guanyen amb bombes sinó amb comunicats: alguna cosa així devia pensar el Departament del Tresor nord-americà quan fa uns dies va decidir bombardejar una petita entitat bancària d’un minúscul país amb una notícia que ha provocat un terrible efecte dòmino: en poques hores, i sense que a ningú li doni temps a defensar-se, ha caigut un banc, ha anat a la presó un conseller delegat, s’ha trontollat ​​un sistema financer i Andorra sencera sembla sota sospita. Les acusacions han lògicament ser jutjades, però fa riure que de sobte s’hagi decidit que la capital mundial del blanqueig sigui un minúsuculo principat quan curiosament la gran banca suïssa no ha hagut de respondre de ser un refugi per als evasors, els narcotraficants, i els dictadors amics. Fa riure que es posi el focus en la BPA i no per exemple a l’HSBC, llevat, és clar, que sigui perquè un dels seus exconsellers és ara ministre del govern de Cameron .. Fa riure que el xèrif global de lliçons sobre transparència quan té dins del seu terriorio un paradís fiscal, a Delaware, on per cert operen centenars de filials de les empreses de l’IBEX-35. I és grotesc que el primer banquer detingut al món, linxat amb total impunitat per la torba mediàtica, sigui de sobte d’un banc andorrà i no, per exemple, de Lehman Brothers. L’efecte col·lateral dels trets del xèrif ha estat un menyspreu cap a Andorra, un país al qual ara massa cínics li volen donar lliçons quan l’única cosa certa és que el seu govern ha actuat amb una celeritat que ja voldria per a si Suïssa, Estats Units o aquesta Espanya que quan es tracta de Bankia mira a una altra banda. I és que Andorra necessita menys lliçons i més respecte, i els que l’acusen de manera ignorant de ser un invent o narcoestat s’haurien de prendre la molèstia d’anar a visitar aquest país petit però meravellós i descobririen així moltes coses sorprenents. Per exemple, que Andorra existeix des de fa 1200 anys i té un sistema polític autòcton i molt curiós, vertebrat a través de les seves parròquies, un model de govern proper i local. Que s’ha adequat a una velocitat inèdita a les exigències de l’OCDE de transparència bancària, en un esforç sense precedents en el món. Que els seus nivells de delinqüència estan entre els més baixos del planeta. Que gràcies a Andorra el català ha estat parlat a l’ONU i té estatus de llengua estatal. I que els seus impressionants i inigualables muntanyes són un dels grans tresors paisatgístics d’Europa. No pot ser que un comunicat emès des d’un despatx des de més de 7.000.000 quilòmetres al dictat de foscos interessos destrueixi una comunitat vertebrada des de fa segles. No ens enganyem, a Andorra no l’ataca perquè sigui corrupta sinó senzillament perquè és feble i no té ningú que la defensi. Almenys que sàpiguen que no els deixarem sols. Jo sóc andorrà.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada