Les arrels catòliques de l’humanisme europeu actual i la participació de la tradició judeocristiana en la configuració d’Europa, han estat els temes principals de les dues ponències d’aquest dissabte al matí, que s’engloben en la catorzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià. Enguany la trobada porta per títol ‘L’humanisme Europeu: Les nostres arrels’. El certamen, que s’està celebrant al Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria, ha començat a dos quarts d’onze del matí amb l’acte inaugural, presidit pel copríncep episcopal, Joan-Enric Vives i el cònsol major, Josep Miquel Vila. Després ha estat el torn del professor de literatura de la Universitat de Beira Interior de Portugal, Gabriel Magalhães, que ha volgut mostrar com l’Europa actual encara deu coses al Cristianisme.
Per la seva banda, el professor de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Amengual, ha volgut destacar que el concepte de dignitat de les persones actualment està molt acceptat a nivell teòric, però a la pràctica no. “Això provoca que el concepte quedi buit de contingut i sigui simple retòrica. Europa té un comportament vergonyós en aquest sentit”. El certamen tindrà una nova ponència a càrrec Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià i professor de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i la cloenda se celebrarà a les sis de la tarda d’aquest dissabte.
“S’ha de reivindicar i reclamar la dignitat de les persones enfront de situacions concretes, no el concepte en abstracte, crec que és la feina que ens toca fer a tots aquells que hi creiem”. Així ha volgut resumir el professor de Filosofia de la Universitat de les Illes Balears, Gabriel Amengual, la ponència que ha dut a terme aquest dissabte al matí en el marc de la catorzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià. El certamen, que s’està celebrant al Centre de Congressos de Sant Julià de Lòria i que porta per títol ‘L’humanisme Europeu: Les nostres arrels’, ha començat a dos quarts d’onze del matí amb l’acte inaugural, presidit pel copríncep episcopal, Joan-Enric Vives i el cònsol major, Josep Miquel Vila.
Amengual ressalta que la dignitat de la persona és un principi bàsic de tota moral i de tot dret, però malgrat tenir una bona vigència a nivell teòric, la dignitat de la persona és quelcom que s’ha d’anar treballant dia a dia. Perquè actualment, segons apunta el professor, no s’està duent el concepte a la pràctica i “això provoca que quedi buit de contingut i sigui simple retòrica. Europa té un comportament vergonyós en aquest sentit”. És per això que creu fermament que s’ha de reivindicar el concepte en casos molt concrets i pràctics. Un dels exemples actuals que ha posat el professor Armengol és el maltractament que estan patint els refugiats. “L’estat té suficients eines per controlar l’entrada de persones, sense que això suposi un risc per ningú, tancar les fronteres és inhumà.”
‘El que Europa deu al Cristianisme’, ha estat l’altra ponència que s’ha fet durant aquest dissabte al matí. La xerrada ha anat a càrrec del professor de literatura de la Universitat de Beira Interior de Portugal, Gabriel Magalhães i ha volgut destacar que l’aportació cristiana segueix sent útil sempre i quan s’allunyi del poder. “Fa segles eren els poders religiosos els que controlaven l’estat i l’experiència no va deixar bons records”, ha volgut recordar. És per això que el professor de literatura apunta que el cristianisme i els estats s’han de mantenir separats. Però malgrat aquesta norma general, Magalhães també ha apuntat que quan a vegades el cristianisme està al poder no és dolent 100%. “A Andorra un dels coprínceps és religiós i la seva influència és molt bona i permet desenvolupar l’especificitat tan feliç del país”.
Pel que fa a la relació amb les altres religions Gabriel Magalhães ha apuntat que el cristià no s’ha de sentir superior a ningú i que s’han de respectar, estudiar i comprendre totes les altres perspectives i punts de vista. El certamen tindrà una nova ponència a càrrec Francesc Torralba, director de la Càtedra de Pensament Cristià i professor de Filosofia de la Universitat Ramon Llull i la cloenda se celebrarà a les sis de la tarda d’aquest dissabte.
ANA
