La Càtedra de Pensament Cristià defensa el diàleg per evitar conflictes de diversitat

La quinzena edició de la Càtedra de Pensament Cristià, organitzada pel Bisbat d’Urgell, ha debatut aquest dissabte a Sant Julià de Lòria sobre el diàleg entre cosmovisions, és a dir, les maneres d’entendre el món que té cadascú, més enllà de les religions. La jornada, però, no ha deixat de banda la reflexió sobre l’acostament que han de fer les diferents religions, especialment entre la cristiana i la musulmana, i també la necessitat de comprendre i acostar-se als no creients, una temàtica en la qual ha aprofundit el professor de la Universitat Ramon Llull i director de la càtedra, Francesc Torralba. 

Els ponents han coincidit en assenyalar que el diàleg i el coneixement de l’altre és essencial per rebaixar els conflictes de diversitat, i no quedar-se “amb la punta de l’iceberg de les minories violentes”, segons el parer del degà de la facultat d’Educació Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull, Joan-Andreu Rocha. 

Rocha creu que sempre hi haurà conflictes perquè sempre hi haurà grups que fan una “interpretació més estreta de les creences religioses”, però “no podem oblidar que la gran majoria dels seguidors d’una tradició religiosa no són extremistes”, de manera que cal buscar punts en comú per poder conèixer i dialogar amb la gran majoria que no combrega amb aquestes idees. “Una solució màgica no hi és, però cal conèixer què pensen en el seu dia dia, les seves tendències culturals, compartir projectes…”, assegura. 

El professor de la facultat de Teologia de Catalunya i expert en les relacions cristiano-musulmanes, Jaume Flaquer, ha afegit que cal evitar projectar sobre un musulmà “tota la història de conflictivitat” que pesa en la relació entre aquestes dues religions “com si ell fos el representant de tota la història islàmica”.

També apunta que a Europa la conflictivitat persisteix tot i que hi ha menys cristians perquè s’està vivint una nova problemàtica: mentre que les societats europees estan buscant desmarcar-se de la identitat religiosa, els immigrants musulmans tenen la visibilitat pública de la religió com a part de la seva identitat, i mantenen encara el lligam entre política i religió. 

Un dels aspectes d’aquesta problemàtica és el debat sobre el burca. Flaquer diu que la qüestió de la seva prohibició és un debat complicat, però considera que “és una peça de roba que porta la confrontació, perquè no expressa confiança”, de manera que creu que “són els mateixos musulmans els que han de veure que no els convé”.

Per Flaquer, la solució no és fàcil, però ha de passar pel coneixement mutu, per evitar guetos d’immigrants, pel foment de la interrelació per evitar la creació de prejudicis, i pel diàleg, no només entre les bases sinó també entre dirigents religiosos, per evitar confrontacions.

La jornada ha comptat amb l’assistència d’un centenar de persones, i com cada any, ha estat inaugurada per l’arquebisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, i el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Josep Miquel Vila.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada