El passat cap de setmana la Casa Museu d’Areny Plandolit es va convertir en un escenari intimista i musical del que seria l’últim concert programat a Andorra del FeMAP (Festival de Música Antiga dels Pirineus). Després que el programa previst per al tercer dels concerts al Principat i concretament el del Jaciment de la Margineda,  s’hagués hagut de suspendre  per raons meteorològiques, aquesta cita musical va presentar a “L’Ensemble Fortuna d’un Gran Tempo”en un concert sota el títol de “Fantasiant, Amor”, un poema d’Ausiàs March (1397 – 1459) amb la música composta per Joan Brudieu (1520 – 1591). 

La formació integrada per William Waters (viola de mà i viola d’arc), Xavier Alern (viola de mà i llaüt) així com el contra tenor Marc Guerris, va oferir un programa que abarca els compositors més destacats del Renaixement, encapçalats pel compositor Joan Brudieu, que va ser Mestre de Capella de la Catedral de Santa Maria d’Urgell des del 1535 fins al 1591, encara que va haver-hi algunes interrupcions pel seu trasllat temporal a Barcelona com a Mestre de Capella de Santa Maria del Mar. L’any 1585 coincidint amb la visita de Felip II, a la capital catalana, el Capítol Catedralici de la Seu va publicar una recopilació dels Madrigals del seu Mestre de Capella, aix ícom del seu Rèquiem, que va ser interpretat a la 35ena edició del Festival Internacional de Música  Joan Brudieu, pel grupvocal i instrumental català “Exaudi Nos” sota la direcció del mestre Joan Grimalt, alhora un estudiós de gran prestigi. “Exaudi Nos”, també en va fer l’enregistrament. 

Els compositors d’aquells moments quan la majoria eren Mestres de Capella, componien per a 4 veus (Brudieu), a 5 veus (Vásquez), aleshores els músics de la cort feien transposar aquestes composicions i també les obres simfòniques a altres instruments més propicis per als musics de la cort. Tanmateix s’ha de tenir en compte que es van introduir intruments provinents de la Corona d’Aragó, la qual cosa va fer evolucionar la música. De fet, Felip V, havia portat molts músics de Flandes i aquests van introduir nous intruments de cordes i cordes pinçades, respectivament.

L’obra de Brudieu, que va donar títol a la vetllada musical “Fantasiant, Amor”, un nom que alhora correspon a un dels tres madrigals que vam poder escoltar a la primera part. Madrigals basats en els poemes d’Ausiàs March. Van seguir amb“ Llir entre cards” i “Si fos amor substància rahonable” del mateix autor. Són composicions datades a l’any 1585.

“L’Ensemble Fortuna d’un Gran Tempo” però havia iniciat el seu recital amb les obres de Lluís del Milà i Eixarch (1500 – 1562), del qual va interpretar la Pavana III i la Pavana IV (instrumentals),  així com dos villancets, un en castellà:  “Toda mi vida os amé”, per acabar amb un altre villancet en portuguès amb el títol de “Levayme, amor, d’aquesta terra”.

Lluís del Milà era un compositor espanyol que tocava  la “vihuela”(viola de mà). Entre altres,  havia escrit el llibre per aquest intrument del segle XVI amb el títol “El Maestro”. En el seupròleg hi havia una dedicatòria al rei Juan III de Portugal. A continuació presentava peces per a “vihuela solista” i altres obres per a “vihuela i cant”. Va ser un dels primers llibres de música amb partitures per a aquest intrument, i contenia una il·lustració d’Orfeo tocant la “vihuela”. Publicat a València, l’any 1535, el llibre va constituir una gran aportació a la instrumentació d’aquesta etapa renaixentista. Incloïal’explicació de la notació musical emprada per a aquest instrument tan específic, així com els requisits per a esdevenir un bon especialista i intèrpret. (Vihuela: en català s’ha traduit com a “viola de mà”). S’ha d’afegir que Lluís del Milà, també havia aportat la seva música a la Cort de Germaine de Foix (1490 – 1538).

Van tancar la primera part, tres cançons de Juan Vásquez (1500 – 1560), “Gentil senyora mia” amb lletra de Joan F. Boscà. “Làgrimas de mi consuelo” (Lletra de Garci-Sanchez de Badajoz) i “Ojos morenos” que l’autor havia compost cap al final de la seva vida. El sacerdot Juan Vásquez, havia estat cantor de la catedral de Palència, la qual cosa va propiciar una destacada composició religiosa intitulada “Agenda Defunctorum”. També és autor de nombroses obres profanes entre les quals s’hi troben els sonets en forma de madrigals, que vam escoltar a Ordino.

La segona part va començar amb una obra instrumental d’Enriquez de Valderrábano ( 1500 – 1557), “Música para discantar sobre un punto” composta l’any 1547. Valderrábano va ser també autor d’una obra titulada “Silva de Sirenas” formada per 7 llibres amb un total de 167 partitures, algunes de les quals eren transcripcions o bé arranjaments musicals d’obres d’altres compositors. 

Arribem al punt culminant del concert amb “Mille Regretz” una “chanson” composta pel compositor franco-flamenc, Josquin Desprez (1450 – 1521), la qual posteriorment va ser incorporada a una Missa del gran polifonista espanyol Cristòbal de Morales (1500 – 1553), de la qual vam poder escoltar una part instrumental del Credo d’aquesta Missa que porta el nom de “Missa Mille Regretz”. Morales va ser cantor de la coral del vaticà amb el Papa Pau III, la qual cosa el va posar en contacte amb importants compositors italians, conjuntament amb els quals va publicar diverses composicions.

Ja en aquells moments (segle XVI), els compositors adaptaven les melodies profanes a les seves obres religioses, talment com dos segles més tard faria Johann Sebastian Bach (1685 – 1750) en la composició de les més de 200 cantates sacres, de forma que la “Missa Mille Regretz”de què hem parlat abans, és un dels més clars exponents d’aquest recurs compositiu a través dels temps.

A continuació i en forma d’alternança instrumental i cant, vàrem poder escoltar del compositor Alonso Mudarra (1510 – 1580), una Pavana i una Gallarda (instrumentals). Seguidament, vam poder gaudir d’una Pavana i una Gallarda versionada pel músic  William Waters, un dels components de “L’Ensemble Fortuna d’un gran Tempo”.

Després van oferir les cançons “Claros i frescos ríos” (lletra de Joan Boscà), “Recuerde el alma dormida” ,del conegut poema de Jorge Manrique titulat “Coplas a la muerte de su padre, i  “O gelosia d’amanti” un text poètic de l’italià Jacopo Sannazzarro. Per acabar amb el conegut romanç “Triste estaba el rei David” i un villancet titulat “Isabel perdiste la tu faxa” aixícom una cançó anònima datada al 1610 i titulada: “Vuestros ojos”.Mudarra també és l’autor de “Fantasia que contrahace el arpa a la manera de Ludovico”, que és el primer exemple imprès de l’us del tetracordi descendent.

Finalment, el públic que omplia de gom a gom l’acollidora “Sala d’Armes” de la Casa Museu Areny Plandolit, va demanar dos bisos, i en el primer, els músics de “l’Ensemble Fortuna d’un Gran Tempo”, van interpretar una peça atribuïda al poeta català del Renaixement. Com a segon bis, els excel·lents músics de la nit, van repetir la cançó anònima “Vuestros ojos”. Resumint:  una vertadera mostra de “Fantasia i amor musical” que els assistents van saber apreciar i aplaudir amb vehemència, en una vetllada perfecta,d’Ordino i el FeMAP 2014.