Estem preparant la vinguda del Senyor, i el Nadal ja s’apropa, ja és a les portes. Si Jesús es féu infant, i va néixer pobre a Betlem; si patí el destí de tants refugiats i emigrants a Egipte; si fou perseguit i després ocupà un lloc “descentrat” de la història, a Natzaret (¿pot sortir res de bo de Natzaret?), si es deixà crucificar “perquè tinguéssim vida i vida abundant”… això ¿no reclama de nosaltres que ens oferim amb Ell, que ens donem i acceptem les pobreses i sofrences en unió amb Ell? ¿No deu esperar de nosaltres que sapiguem servir-lo en la persona dels germans que ens necessiten, de tots els qui són el nostre “proïsme”? Demanem-li de ser fidels a la donació que féu de si mateix, quan ens revelà l’amor infinit de Déu per la humanitat.

Per això en l’Església, tots i tot ha de ser per al servei i l’ajuda dels pobres, per tal d’eradicar la pobresa. Sant Pau ho proclama ben clar: “La caritat de Crist ens urgeix!” (2Co 5,14), i el Papa Francesc ens ho recorda amb força: “La pobresa és el centre de l’Evangeli. Jesús va venir a predicar als pobres. Si traieu la pobresa de l’Evangeli, no entendreu res”. Certament que a la nostra Diòcesi d’Urgell volem ser fidels al manament de l’amor i que la dimensió de la caritat viscuda sigui el fonament de totes les parròquies i institucions.

No només per Nadal, i no només que fonamenti Càritas diocesana o les Càritas parroquials, sinó que l’amor i la solidaritat han de ser l’opció preferencial de tots els cristians i de tot el que humilment anem realitzant com Església, cridada a ser “comunitat d’amor”. Escoltem i posem en pràctica el missatge de Jesús tan bellament expressat en la paràbola del bon Samarità (Lc 10,25-37), que el retrata a Ell, que va venir a salvar la humanitat que jeia prostrada al camí, davant la indiferència de molts. La caritat cristiana compromesa és la resposta a les situacions de necessitat i d’indigència. Una resposta que cerca mitjans i persones al servei dels qui ens necessiten. Una resposta competent, carregada d’humanitat, que no es queda en moments puntuals, i que és donada per part de gent ben formada en “les aptituds del cor”, que estima tothom com una conseqüència que es desprèn de la seva fe.

La caritat cristiana consisteix a descobrir on es necessita l’amor i actuar en conseqüència, i això realitzat com a comunitat cristiana, amb programació, previsió, voluntariat i alhora en col·laboració amb d’altres institucions semblants i amb les administracions públiques. Perquè la caritat cristiana que intentem viure, no vol actuar per altres objectius que no siguin estimar les persones amb un amor gratuït, promoure el seu creixement i desenvolupament, i aconseguir una societat més solidària i inclusiva, que es guiï per la justícia.

En aquest diumenge fem la col·lecta per Càritas parroquial i Càritas diocesana. Gràcies a tots els qui feu possible amb els vostres ajuts i amb la vostra col·laboració que Càritas pugui continuar essent fidel al seu gran lema, d’ajuda solidària i de caritat viscuda: “Ajuda’ns a ajudar!”. I no deixem el propi comprmís de vida al servei dels germans. Nadal ens hi convida i “la caritat de Crist ens urgeix” (2Co 5,14).