La caixa de Pandora

Un dels temes que han inquietat l’interès dels homes al llarg de tota la seva història és la creació del món. Els antics grecs tenien la seva pròpia forma d’explicar la història, que era la manera següent:

Abans que fossin creats la terra, el mar i el cel, totes les coses tenien el mateix aspecte, a qui anomenaven Caos, una massa confusa i sense forma, un pes mort en el qual, però, estaven les llavors de les coses. Com la Terra, l’Aire i l’Aigua estaven barrejats, la terra no era sòlida, la mar no era fluid ni l’aire transparent.

Déu i la Natura van posar fi al desordre, separant la terra del mar i al cel d’ambdós dos. Després, Déu i la Natura se les van arreglar per disposar millor la Terra i distribuir els rius, les muntanyes i les badies, dibuixar les valls, els boscos i les planes. L’aire es va esclarir i les estrelles van ser apareixent. Els peixos van prendre possessió de la mar, els ocells de l’aire i les bèsties de quatre potes es van apropiar de la terra. Però era necessari un animal més noble, i llavors es va fer l’Home. Prometeu va prendre una mica de terra, on encara es barrejava amb una mica de cel, i mullant amb una mica d’aigua, va modelar en el fang a l’home, fent-ho a imatge dels déus, dret, perquè al revés dels altres animals, l’home s’aixequi cap al cel i observi les estrelles.

Prometeu va ser un dels Titans, una raça de gegants que va habitar la Terra abans de la creació de l’home. A ell i al seu germà Epimeteu va ser encarregada la tasca de fer l’home, i proveir, tal com els altres animals, de les facultats necessàries per a la seva preservació. Epimeteu va ser l’obrer i Prometeu va vigilar la feina. Així van ser atorgats als diferents animals de coratge, força, rapidesa, sagacitat; urpes per un i ales per a l’altre, etc. Però quan va arribar el moment de donar els seus dons a l’home, que havia de ser superior a tots els altres animals, Epimeteu havia estat tan pròdig amb els seus recursos que ja no li quedaven dons.

Prometeu llavors, per esmenar la situació, va pujar al cel i, amb l’ajuda d’ Atenea, va encendre la seva torxa al carro del Sol, i li va regalar el foc als homes. Aquest do va fer l’home molt més que tots els animals. El foc va permetre a l’home fabricar armes per vèncer els animals i eines per conrear la terra, va poder escalfar casa per independitzar-se del clima, i finalment introduir les arts i la moneda, el que significa intercanvi i comerç.

La dona encara no havia estat creada. La llegenda explica que Zeus va fer a la dona i la va enviar a Prometeu i el seu germà per castigar per haver robat el foc i també per castigar l’home per haver acceptat el do.

La primera dona va ser Pandora. Va ser feta al cel i tots els déus van contribuir en alguna cosa per perfeccionar-la. Afrodita li va donar bellesa, Hermes la persuasió, Apol•lo la música, etc. Així equipada, Pandora va ser portada a la Terra i presentada a Epimeteu que la va acceptar feliç, malgrat els temors del seu germà, que no confiava en Zeus i els seus regals.

Epimeteu tenia a casa seva una habitació on guardava alguns objectes que no havia arribat a repartir per la Terra. Entre ells un bagul. A poc a poc va anar creixent a Pandora una gran curiositat per conèixer el contingut de la caixa, finalment, un dia va trencar el segell i obrir la tapa per mirar dins. Però en aquest mateix moment van escapar de la caixa una multitud de plagues per turmentar als homes, com la gota, el reumatisme i els còlics per al cos, i l’enveja, la ira i la venjança per l’ànima, i aquests mals es van repartir per tot arreu. Pandora es va afanyar a tancar la caixa, però ja era tard, tot el contingut de la caixa havia escapat, exceptuant una sola cosa que jeia confosa al fons, aquesta era l’esperança. Des de llavors, encara que els mals ens assetgin, l’esperança mai ens deixa del tot. I mentre tinguem una mica d’esperança, cap mal pot derrotar completament.

Una altra versió d’aquesta mateixa història explica que Pandora va ser enviada per Zeus a l’home com un signe de benedicció. Com a regal de matrimoni, ella va ser dotada per tots els déus amb béns que van guardar en una caixa. Pandora va obrir accidentalment la caixa i totes les benediccions van escapar, menys l’esperança.

Segons diversos comentaristes, aquesta és la versió correcta perquè com podria una virtut tan subtil com l’esperança d’estar guardada amb tota mena de mals? Segueix explicant la llegenda grega que des de quan la Terra va estar poblada, s’han succeït les edats. La primera va ser una era d’innocència i felicitat, anomenada l’Edat d’Or.

La veritat i el dret romanien sempre vigents, encara que no estaven obligats per cap llei escrita, ni hagués magistrats encarregats de fer-los complir, ni càstigs per als infractors. En aquesta època els boscos no eren talats per construir naus, ni tampoc per aixecar fortificacions al voltant de les ciutats. No hi havia espases, llances ni elms.

La Terra lliurava prou per a la supervivència dels homes, sense que fos necessari el treball de sembrar o recollir. En aquesta edat, deien els grecs, regnava una eterna primavera, i els rius fluïen amb llet, vi i mel groga destil·lats dels aurons. A aquesta era feliç, va succeir per als homes, l’edat de plata, inferior a la de l’Or, però superior a la de Bronze, que vindrà després.

Al començament de l’Edat de Plata, Zeus va escurçar la primavera i va dividir l’any en estacions. Es van endurir els extrems del fred i la calor, i va ser necessària la construcció de les cases. També va ser necessari des de llavors sembrar els grans per aconseguir una germinació adequada. I es van començar a redactar les primeres lleis i van néixer els primers funcionaris encarregats de vigilar el seu compliment. L’Edat del Bronze va ser més salvatge, les lleis es transformen en codis i els homes es mostren disposats a atacar tot just veuen a un altre més feble. Però l’era més dura, la pitjor, és l’Edat del Ferro.

Diuen els grecs que en aquesta època, el crim es entronitzarà en la societat humana, la modèstia, la veritat i l’honor no seran considerats més que com paraules buides, el lloc que ocupaven com valors humans, seran reemplaçats pel frau, l’engany , la violència i el malaltís afany de guany. Els marins navegaran per tots els mars i els arbres seran despresos de les muntanyes.

La Terra, que fins ara havia estat conreada en comú, va començar a ser dividida en possessions particulars i els homes, insatisfets amb la producció de la superfície, comencen a fora dar-se i extreure les riqueses del seu interior. Llavors es va produir l’enganyós ferro i l’or, més perillós encara. Usant ambdós metalls com armes, la guerra s’estendrà per tot arreu. El visitant no estarà fora de perill a la casa de l’amic; fills i pares, germans i germanes, marits i dones desconfiaran l’un de l’altre, els fills voldran que els seus pares morin, per heretar, desapareixerà l’amor familiar i la Terra es cobrirà de rialles falses i els déus l’aniran abandonant un a un. L’última a deixar la Terra serà Astrea, la innocència i puresa, filla de Themis, la justícia.

Estarem encara a temps per ser diferents penso que si la caixa de Pandora va ser ja oberta hem de assimilar amb la diferència que podem fer alguna cosa per nosaltres mateixos i ajudar ala humanitat i que no ens caiguin les 7 plagues d’Egipte, que li van caure el faraó per la seva desobediència a obeir és que estem a temps complir amb la nostra missió.

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.