La participació activa i responsable de la societat civil, entesa com organitzada i sense afanys de lucre, requereix que una administració centrada en les persones, reemplaci a l’actual administració burocràtica centrada en els diners. El mètode burocràtic pot definir-se com un sistema que administra als humans com a coses, i a les coses en termes quantitatius i no qualitatius, per fer més fàcil i barata la seva actuació. El mètode burocràtic es governa per dades estadístiques, basant les seves decisions en regles fixes i no reaccionant davant dels éssers humans que estan enfront d’ells, decidint els problemes segons el que és estadísticament més probable en cada cas, encara que corrin el risc de perjudicar als que no s’adapten a aquest patró.

Hi ha molts buròcrates que es neguen a atendre a una persona per no violar el reglament del seu codi burocràtic. Aquesta actitud burocràtica existeix, no només en els administradors, sinó també en molts altres àmbits de caire social. Els buròcrates temen la responsabilitat personal i es refugien en els seus reglaments. La seva seguretat i el seu orgull es basa en la seva adhesió a les regles, i no en la seva lleialtat a les lleis d’una atenció humana digna. Afortunadament no tots els buròcrates segueixen estrictament el mètode burocràtic, donat que molts d’ells no tenen el caràcter de buròcrates. La classe política i dirigent hauria de corregir la gestió burocràtica, aplicant en cada moment, les solucions de caire humà més adequades per solucionar problemes reals.