Malgrat que van néixer amb un clar objectiu d’acabar amb les desigualtats, segons un article de Nanjira Sambuli, gerent sènior de Polítiques de Wolrd Wide Web Foundation, les Noves Tecnologies i internet podrien estar incrementant les desigualtats en el planeta.
Tenir accés al món virtual s’ha convertit en una necessitat per a tots els països del globus perquè internet és actualment la via d’accés al coneixement més important que tenim. Oferir connexió a la xarxa és gairebé una cosa imprescindible per a poder millorar la situació de vida de la ciutadania. De fet, Nacions Unides considera dins dels seus Objectius de Desenvolupament Sostenible per a 2020, fer que tot el globus estigui connectat. No obstant això, és en aquesta necessitat de portar la xarxa fins a tots els racons del planeta on sorgeixen les desigualtats. Segons Sambuli s’està creant una bretxa entre aquelles persones que tenen internet i aquelles que no.
Les xifres són demolidores: 3.900 milions de persones no tenen accés a la xarxa. D’aquestes, 2.000 són dones i en el cas de certes regions del món com Àfrica, Àsia o el Pacífic Sud, 9 de cada 10 joves no tenen accés a la xarxa.
El document considera que existeixen diferents barreres que generen aquesta bretxa. En primer lloc, trobem el factor geogràfic que fa que sigui difícil que algunes zones rurals puguin tenir accés a internet. En segon lloc es troba el factor del gènere, ja que malgrat que als països en vies de desenvolupament hi ha un 10% més de dones, elles tenen menys accés a la xarxa. Finalment veiem el problema de l’alt cost econòmic que tenen els dispositius per a accedir a la xarxa, per a persones que en alguns casos no arriben a guanyar més de dos dòlars diaris
