La bondat a la situació de l’actualitat

Roser Rodríguez Jerez
Roser Rodríguez Jerez

Quan s’és bondadós, s’evita el patiment i l’angoixa, s’impulsa el benefici, amb aquestes accions les necessitats bàsiques d’un ésser viu serien evitar el dolor, l’angoixa, la mesquinesa, el patiment, la desesperança.

La idea és crear una cadena, un efecte dòmino (de bones accions, després de tot, la majoria de les persones podrien tenir la intenció de ser una mica més amables, encara que de vegades creiem que no som capaços de reunir la força de voluntat.

Però aleshores, perquè és tan difícil donar i acceptar la bondat? I valdria de veritat la pena al món real, o tan sols som massa cínics a la societat d’avui dia?

Val la pena intentar ser amables amb les persones amb qui ens creuem al carrer o tan sols som massa cínics per ni tan sols intentar-ho?

Quan fem un acte de bondat es parla de tenir empatia, posar-se a les sabates de l’altre, tractar de comprendre els sentiments, obstacles, dificultats i mancances de qui ens envolta; és assumpte senzill quan aquesta es té però, quan no en té és nul·la la possibilitat que un acte de bondat es concreti.

La bondat és una de les qualitats humanes que reflecteixen millor l’essència humana, ja que la persona bondadosa és bona, benigna i benèvola, i de vegades se la relaciona amb l’amabilitat i la generositat. Té inclinació per fer el bé als altres, i ho fa amb afecte, comprensió i respecte.

Per aconseguir que els nens sàpiguen què és la bondat, l’exemple és la millor eina. El model que us ofereix l’adult us dirà molt més que mil paraules. I el seu efecte serà més immediat i més profund si aquest adult fa accions que revelin el seu comportament bondadós. Els nens han d’aprendre que el millor és ajudar, comprendre i cooperar, en comptes d’agredir, arrabassar o maltractar.

Els poemes o poesies també són recursos valuosos per ensenyar valors com la bondat als nens. Aquest és un bonic poema de El burrito bueno, per llegir-los als nens, o perquè ells el llegeixin.


Amb dos càntirs de llet
anava el burret carregat,
sense vessar una gota
el portava fins al poblat.
Al poble ho esperaven
els nens esvalotats,
anava el burret a poc a poc
amb moltíssima cura.
Perquè el burret sabia
que era tot el seu aliment,
amb sort un tros de pa
era tot el seu suport.
Un dia que al camí
un càntir es va trencar,
molt afligit el burret,
desconsolat va plorar.
Es va acostar un nen, aventurer
quan va veure com va plorar
i encara que tenia molta gana
el burret va consolar.

 

TOTES LES NOTÍCIES