El proper dia 9 de novembre, dins la festa joiosa del Sant Crist i en l’Any Jubilar de la Misericòrdia, festejarem que el Papa Francesc, amb data 9.5.2016, ens ha regalat el do preciós del títol de Basílica Menor al nostre estimat Santuari del Sant Crist de Balaguer. És un gest important per a tot el Bisbat i més enllà.

El títol de Basílica menor és un honor concedit pel Papa a aquelles esglésies més importants que, en atenció a la seva història i cultura, vida litúrgica i acció pastoral, són particularment significatives. La concessió del títol de Basílica Menor procura enfortir la vinculació amb l’Església de Roma i amb el Sant Pare, i alhora promou la seva exemplaritat com a centre d’especial acció litúrgica i pastoral a la ciutat i a la Diòcesi, i és lloc privilegiat per a acollir el perdó i la indulgència. Amb la nova Basílica del Sant Crist de Balaguer seran 5 les de la Diòcesi: la Catedral de Sta. Maria de La Seu d’Urgell, la M. de Déu de Valldeflors a Tremp, la M. de Déu de Meritxell a Canillo, patrona d’Andorra, i la M. de Déu de  Núria, a Queralbs, patrona de tot el nostre Bisbat.

La nova Basílica del Sant Crist prové de l’antiga església dedicada a Santa Maria d’Almatà que ja es troba documentada el 1094, a l’època del comte Ermengol IV d’Urgell, i el 1351 fou cedida a la comunitat de Monges Clarisses. No fou fins el 1622 que passà a anomenar-se Santuari del Sant Crist de Balaguer. Els orígens històrics i llegendaris de la Sagrada Imatge del Sant Crist ja són explicats per Henrique Cook el 1585, i després pel P. Vicenç Domènech el 1602. Tots es refereixen a la imatge tan devota del Crist que suposadament hauria realitzat Nicodem, commogut per la mort en Creu del Redemptor. Després de la destrucció el 1936 de la sagrada imatge gòtica, el Santuari és presidit actualment per una còpia feta per Joaquim Ros i Josep Espelta, i beneïda pel bisbe Ramon Iglesias el 1947.

A l'”Himne de la Romeria” en honor del Sant Crist de Balaguer, estrenat el 1900, la seva victòria a la Creu és cantada amb vers vibrant pel gran poeta del renaixement de la llengua catalana, Mn. Cinto Verdaguer i amb una música molt inspirada del Mestre Sorribes. Proclama amb fe: “Del cel blau per la drecera siau el nostre davanter; siau la nostra bandera, Sant Cristo de Balaguer”.

Pugem a venerar el Sant Crist a la seva Basílica. Impressiona veure com tantes persones pugen a pregar. De dia i de nit, solemnement o bé de forma íntima… El Sant Crist de Balaguer ens rep a tots i ens consola a tots. Carregat dels nostres dolors i exhaust, ens envia un darrer sospir de misericòrdia i de pau, obre els seus braços per abraçar-nos a tots, per consolar-nos a tots. Ell carrega damunt seu tot el sofriment del món i el transforma en vida. Cerquem en Ell la força de la misericòrdia de Déu, per ser “misericordiosos com el Pare celestial és misericordiós” (Lc 6,36). El Papa Francesc ha honorat Balaguer, la Noguera i tot el nostre Bisbat d’Urgell, atorgant el títol de Basílica al Santuari. Ara ens toca a nosaltres oferir el testimoniatge de l’amor a Jesucrist amb obres i de veritat, i viure la comunió filial amb el Sant Pare, assumint el nostre compromís obedient al seu programa de fidelitat a l’Evangeli de l’alegria.