Els rais tornaran a navegar pel riu Segre aquest dissabte, 10 d’agost, en el marc de la 30a Baixada dels Raiers de Nargó. L’Associació de Raiers de la Ribera del Segre ultima aquests dies la construcció dels dos rais de tres trams cadascun que faran la tradicional baixada a la zona de la ‘Platgeta’ de Coll de Nargó.

Al llarg dels dies previs, cada tarda a partir de les 6, es fa la construcció de les embarcacions a la plaça de l’Ajuntament tot utilitzant les mateixes eines que es feien servir antigament per part dels raiers del poble. Altrament, els dies que duri la construcció dels rais i la baixada, el Museu dels Raiers de Coll de Nargó està obert per visitar-lo. Atès que enguany s’han de construir nous trams, des de l’organització han indicat que tothom qui hi vulgui ajudar és benvingut, tal com ha explicat en una entrevista a RàdioSeu el secretari de l’associació, Josep Puig. De fet, l’entitat treballa ara per garantir el relleu generacional de la tradició i que s’hi incorpori gent jove.

Els troncs de pi, o les bigues com en diuen els raiers, són l’element principal per construir els trams, els quals es foraden pels extrems per poder-los unir entre ells amb branques tendres de bedoll.

Així pel que fa la programa d’actes de dissabte, l’enraiada es farà a les 10 del matí als Clops de Fígols, mentre que la baixada es podrà veure entre les 12 i 2/4 d’1 del migdia. Més tard, a les 2 del migdia, es farà un dinar popular a la plaça de l’Ajuntament. Posteriorment, ja a 2/4 de 8 es farà la tradicional ofrena floral a la dona del raier. La jornada culminarà amb un concert del grup ‘El darrer tram’, formació que a través de lletres dedicades als raiers recull la història d’aquest ofici tradicional al poble alturgellenc.

L’ofici de transportar la fusta a través del riu havia estat una activitat econòmica cabdal per a poblacions dels Pirineus com Coll de Nargó. Va perdurar fins al primer terç del segle XX, quan el transport per carretera es va anar imposant. Ja a la meitat del segle, la construcció dels pantans feia quasi impossible continuar amb la navegació fluvial i va suposar la fi definitiva de l’ofici. Les primeres baixades es solien fer entre els mesos de febrer i març, tot aprofitant que el riu baixava amb més força pel desgel, i solien allargar-se fins al juny. La majoria dels qui s’hi dedicaven també feien de picadors i per tant s’encarregaven, abans de l’època del transport, d’anar al bosc a tallar els troncs de fusta.