Ser algú assertiu és saber expressar sense agressivitat la nostra opinió encara que vagi en contra de la majoria. Innevitablement, una virtut de ser assertiu és que ens autovalorem sense haver de menysprear als altres, coneixem els nostres punts forts i febles i a partir d’ells sabem dir sí o no sempre al nostre favor, és a dir, podem dir: “sí, està bé però no ho vull fer”. Com també podem dir: “no, no ha faré però tot i així entenc la teva petició. És una manera de ser i parlar, és fer entendre als altres que respectem la seva opinió però que no la compartim. L’assertivitat va relacionada amb els límits, fins a on deixem que entrin els altres. Som conscients que ningú és millor o pitjor que els altres, només ens diferenciem en els coneixements apresos durant el cicle de la vida i aquests ens ajudaran o perjudicaran segons l’ambient en el que ens moguem.

Igualment, una persona assertiva utilitza molt les paraules i frases: – després ho miro – potser – no et dic que no – etc. Són paraules que donen un cert de temps de reflexió per a contestar de forma segura i no haver de penedir-se. No volem anar en contra nostra i entrar en la dissonància cognitiva (actuar en contra dels nostres pensaments). Sabem què volem i què no i ho defensem de forma no agressiva, utilitzant un llenguatge no provocador, com per exemple: “no m’agrada com em parles – podries abaixar el to de veu – això que dius no és cert – etc. No es tracta d’evitar conflictes, ni de fugir d’ells, si no de donar la nostra opinió sense tenir por al què diran, perquè ho diem amb coherència.

Es podria resumir com l’art de saber negar-se i al mateix temps gaudir de la decisió presa. Un exemple són les manifestacions pacífiques, la gent es queixa d’alguna situació en concret i ho fa sense aldarulls ni trencant la propietat aliena. Estan mostrant el seu descontentament amb la decisió d’algú altre però sense actuar agressivament.

També podeu seguir-me a https://www.facebook.com/elbachirri